El poeta Bartomeu Fiol sentí fascinació pel món jueu, com va deixar palès al seu poemari Càbales del call.

El call és un indret més aviat descolorat,

de fustam polvoritzat per la fam del corquim

i de maresos rosegats pel sol nial o pel sol negre.

Tanmateix, el call és també un indret sagrat,

com qualsevol altre, ara mateix, ara i sempre.

El call ens dóna una mica de mena d'aixopluc

a una càfila o ardat d'assimilats desaforats,

de sentiments i pensaments prou diversos,

perquè tota tradició hi va ser anihilada

i esventada i esvaïda, fa molts d'anys.

El call no és més que un lloc imaginari

que es contraposa a l'hàbit dels malsons

malgrat pertànyer ambdós al passat:

en els malsons no hi ha res a fer

però, en el call, el passat pot activar-se tal vegada.

Càbales del call, 2005

Recitat per Joan Fullana.

(Palma, 1933 - 2011). L'escriptor Bartomeu Fiol és un poeta singular, considerat per sí mateix un outsider en relació amb el món literari des de la posguerra a Mallorca. En tota la seva producció, la poesia és un mitjà per conèixer una mica més la realitat. Llicenciat en Ciències Polítiques, que treballà com a hoteler i desenvolupà en paral·lel una poesia densa i profunda, sense concessions a la facilitat i que mostra la seva rebel·lia davant la realitat. Entre els temes més recurrents de la seva expressió poètica, molt original i trencadora, es poden assenyalar les tensions pròpies de l’home d’avui, el pas del temps, la mort i la reflexió sobre la societat balear. Bartomeu Fiol crea dins de la seva obra el mite de Cavorques per identificar Mallorca com una una societat destruïda físicament i moral. Entre les seves obres cal remarcar Calaloscans (1966), Camp Rodó (1973) – que va obtenir el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover –, Calaportal de Cavorques (1985) i Cave carmina, cape canes (1998), guardonat als Premis Cavall Verd-Josep M. Llompart. Amb Càbales del call (2005), un dels seus darrers poemaris, Bartomeu Fiol va obtenir el premi Carles Riba, un dels més prestigiosos en la poesia catalana. En aquest llibre Fiol, tracta la indiferència col·lectiva amb què s’ha permès a Mallorca el maltractament de la minoria jueva; davant d'això, proposa la creació d'un call ideal, on refer una memòria estroncada.

La població jueva que habitava la ciutat de Palma es concentrava en la zona anomenada Call. El Call major es situava entre els carrers Sol, Mont-i-sion i Seminari Vell. El Call estava protegit per murs i s’hi accedia a través de quatre portes d’entrada repartides al llarg del seu perímetre. La porta principal, el portal major del Call, es trobava situat a la confluència dels carrers Monti-sion, Sol, Santa Clara i Call. Les cases s’articulaven entorn a horts interiors i la població vivia en la més estricta intimitat i amb un sistema organitzatiu propi. Hi havia dues sinagogues, una on avui es troba l’església de Monti-sion i l’altra a l’edifici de l’actual Seminari Vell. L’augment de la població els va obligar a comprar cases fora del barri protegit per murs, i els va fer més vulnerables. Si bé durant segles varen mantenir bones relacions amb les poblacions musulmana i cristiana, va ser a finals del segle XIV que varen començar els primers assalts contra la població jueva i les conversions obligades. La comunitat jueva va desaparèixer oficialment el 1434. Tot i així molts continuaren d’amagat amb les seves pràctiques religioses i varen ser perseguits i condemnats a mort pel tribunal de la Inquisició. Aquestes persecucions contra la cultura jueva feren que s’hagi perdut bona part del llegat arquitectònic.