Agatha Christie va escriure durant la seva estada al Port de Pollença, en 1935, el relat "Problem at Pollensa Bay".

Després de passar pels estrets carrers de Pollença, seguint la línia sinuosa de la costa, van arribar a l'hotel Pi d'Or, un hotelet situat a la vora del mar, amb una vista que, en la boirina d'aquell bell matí, tenia la exquisida vaguetat d'una làmina japonesa. Parker Pyne va comprendre de seguida que aquell, i només aquell, era el lloc que buscava. Va fer aturar el taxi i va creuar la pintada reixa amb l'esperança de trobar acomodament. Parker Pyne es va instal·lar ben feliç al Pino d’Oro. No gaire lluny hi havia un altre hotel més gros, el Mariposa, on s’allotjaven la major part dels anglesos. També hi havia una mena de colònia d’artistes vivint en aquell redol. Hom podia passejar a vorera de mar d’un cap a l’altre del poblet mariner, on hi havia un bar de cocktails on la gent es trobava, i també unes quantes botigues. Tot plegat era molt tranquil i agradable. Les noies passaven patinant, vestides amb pantalons i amb vistosos mocadors de colors que el cobrien la meitat superior del cos. En el Mac’s Bar, els joves amb boina i amb cabells força llargs debatien sobre temes com els valors de la plàstica i l’abstracció en l’art...

Problem at Pollensa Bay, 1935

Traduït per Carlota Oliva. Recitat per Kimberly Hunn.

(Devonshire, Anglaterra, 1891 – Wallingford, Oxfordshire, Anglaterra, 12 gener 1976). Mary Clarissa Miller, coneguda amb el pseudònim d'Agatha Christie, és una de les mestres del gènere de novel·la policíaca creadora de personatges com Hercules Poirot i Miss Marple, entre d'altres. Algunes de les seves produccions han inspirat sèries de televisió i pel·lícules, com és el cas d'Evil under the Sun, va ser rodada a Mallorca. El 1935 publicà Problem at Pollensa bay. L'escriptora va visitar Mallorca per primer cop l'any 1932, provinent d'Orient Mitjà, i s'establí en un hotel del Port de Pollença: l'hotel Illa d'Or, en aquell moment de nova construcció.En la novel·la, l'Illa d'Or és el Pino d'Oro, i l'hotel Mar i Cel es converteix en el Mariposa. El protagonista és Parker Pyne, ja havia aparegut en anteriors obres, i en la novel·la narra la seva sorpresa en descobrir a Mallorca una important afluència de turistes britànics i nord-americans durant l'hivern. També té la il·lusió de passar-hi desapercebut, potser com la mateixa autora. Hi ha testimonis de l'afecció de Christie pels paisatges pollencins i de les seves passejades fins al far. Les descendents dels antics propietaris de l'hotel la recordaven encara com «l'escriptora anglesa» i hom suposa que s'hi hostatjà en més ocasions. El text ens connecta amb un port de Pollença idíl·lic en els anys 30, poblat de petits hotels, vistes esplèndides, i habitat per bohemis de cabells llargs de parlen d'art en cafès i al·lotes amb mocadors virolats que omplen de vida el passeig.

L'hotel Illa d'Or va ser inaugurat l'any 1929, al port de Pollença. Sembla que la bona acollida, juntament amb l'esplèndid paisatge convenceren Agatha Christie  a ambientar-hi una de les seves narracions. Vint-i-cinc anys més tard, al port de Pollença - el Moll per als pollencins - s'hi anunciaven més d'una dotzena d'hotels i avui en deuen ser una bona partida. L'any 1954 l'Hotel del Puerto feia publicitat assegurant que disposava de «situació esplèndida», «calefacció central» endemés de «cuina selecta». Les coses han canviat a la badia d'ençà que el fotògraf pollencí Guillem Bestard, a principis del s. XX començà a retratar-ne el paisatge i a fer de guia per als artistes que hi arribaven disposats a treballar-hi (Guillaume Degouve de Nuncques, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Tito Cittadini, entre d'altres). És ben palesa la relació entre els incipients fotògrafs i els pintors paisatgístics, sovint fan una feina paral·lela, complementària gairebé, retratant cadascú amb la seva tècnica els mateixos llocs.