Santiago Russinyol: Mirador de Miramar
Valldemossa

A L'illa de la Calma, Santiago Russinyol deixa palesa la seva atracció  per Mallorca i especialment els tresors de la Costa Nord

“Hi havia un infant, en aquesta illa, que no es volia deixar banyar per por de tenyir-se de blau; doncs, des d'aquest Miramar se'n veu tanta, de blavor, que fa estrany que els barcos que hi passen no siguin de color ultramarí a l'arribar allí a ultraterra. No se'n pot veure pas més. Hi és tot. O arriba al cel o el baixa en ell: però allà lluny tot és una cosa, i aquelles ones que fan tan mal als pobres que han de passar-les, vistes d'aquí, no són més que arrugues damunt d'una pell tan fina, que sembla que es pugui amanyagar passant-hi la mà per damunt. Per damunt d'aquest mar tan blau s'hi veuen camins misteriosos que, com van canviant de lloc, només els deuen saber els peixos..." Text: Santiago Russinyol. Recitat per Tòfol Arbona.

 

Santiago Russinyol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931)

L’illa de la calma, 1922

Santiago Russinyol és un artista complet: pintor, assagista, narrador... Es decantà de la tradició industrial familiar, i optà per la vida bohèmia, l’art i la literatura. Va ser un gran coneixedor del país com a excursionista en la seva joventut, no tan sols a peu sinó també en carro voltant tot el Principat. Finalment canvià Barcelona per París on féu llargues estades, acompanyat algun cop del pintor Ramon Casas, que li permeteren conèixer l'impressionisme de primera mà. S'enamorà de Sitges on arribaria a adquirir l'edifici conegut com a Cau Ferrat, i hi organitzà les Festes modernistes entre el 1892 i 1899. Viatjà a Mallorca amb alguns amics, entre els quals l'escriptor Raimon Casellas, en el mes de febrer de 1893. Aquest primer viatge inaugura el vincle que Russinyol mantendrà amb Mallorca i del qual en sortirà el llibre L'illa de la calma (1922). S'hi estarà llargues temporades, sol i també amb la família, per pintar, fer amistats i trescar tota l'illa fins al 1923 en què la visità per darrer cop. La seva obra més representativa, L'auca del senyor Esteve, en la doble versió novel·lística (1907) i teatral (1917) és un elogi bonhomiós i alhora àcid de la menestralia barcelonina, impulsora del creixement de la capital. Situat entre la ironia amable i la melangia, amb un aire desencantat, combinà les facetes de pintor, dramaturg, novel·lista i de persona cèlebre tocada de bohèmia, que produirà un extens anecdotari pertot allà on passà.

 

Miramar

L’any 1873, amb el desig d’obrir Miramar a la gent, l’Arxiduc va obrir l’hostatgeria de ca madò Pilla. Això va fer que el lloc fos visitat per nombroses personalitats il·lustres, com els escriptors Jacint Verdaguer, Miguel de Unamuno i Rubén Darío, o el pintor Santiago Rusiñol, autor de L’illa de la calma. Entre aquestes visites memorables hi ha l’emperadriu Isabel, coneguda com Sissí, que era cosina de l’Arxiduc; la seva estada inspirà un poema a Miquel dels Sants Oliver.

El paisatge que captivà Ramon Llull i l’Arxiduc Lluís Salvador també va ser admirat per Santiago Rusiñol, i ho continua sent per tots aquells que el visiten. Segurament el paisatge de Miramar amb sa Foradada és una de les vistes més conegudes, pintades i fotografiades de Mallorca. La riquesa natural i cultural d’aquest entorn i del conjunt de la Serra de Tramuntana va fer que la UNESCO declaràs la Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial de la Humanitat en la categoria de Paisatge Cultural.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura