George Sand: Miranda dels lledoners
Valldemossa

A la seva biografia, Histoire de ma vie, George Sand recorda els paratges valldemossins com els més bells que va veure mai.

Vaig deixar la Cartoixa amb una barreja d'alegria i de dolor. Hi hauria passat ben bé dos o tres anys sola amb els meus fills. Teníem un bagul ple de bons llibres de teoria elemental que tenia temps d'explicar-los. El cel esdevenia magnífic i l'illa, un lloc encantat.  La nostra instal·lació romàntica ens fascinava ; Maurice es reforçava a ulls veients i, a nosaltres, les nostres privacions només ens feien riure. Hauria passat unes bones hores de treball sense distraccions ; llegia obres bones de filosofia i d’història quan no feia d’infermera, i el malat i tot hauria estat adorablement bo si hagués pogut guarir-se. De quina poesia la seva música omplia aquell santuari, fins i tot enmig de les seves alteracions més doloroses! I la Cartoixa era tan bella sota els fistons d'heura, la floració tan esplèndida a la vall, l'aire tan pur a la nostra muntanya, la mar tan blava a l'horitzó! És l'indret més bell on jo hagi habitat mai, i un dels més bells que mai no he vist. I a penes n'havia fruït! Per tal com no gosava abandonar el malalt, no podia sortir amb els meus fills més que un instant cada dia, i sovint ni això. Jo mateixa estava molt malalta de fatiga i segrest.

Histoire de ma vie (1854)

Traduït per Carme Castells. Revisat per Carlota Oliva. Recitat per Rosa Capllonch.

George Sand

(París, 1804 – Nohant, 1876). L’escriptora francesa Amandine Aurore Lucile Dupin va viure entre 1804 i 1876 a París i Nohant i va adoptar el pseudònim de George Sand per moure’s i escriure amb una llibertat que en el segle XIX encara no estava permesa a les dones. El seu interès per la literatura i l’art i el seu desig de convertir-se en escriptora foren les raons per les quals va deixar el marit i va adoptar nom i hàbits més propis dels homes. Són uns anys d’amants, de viatges i de coneixença dels grans creadors del moment com Stendhal, Balzac o Liszt. El 1838 va conèixer Frédéric Chopin, de qui s’enamorà profundament. La seva relació durà nou anys i aquesta estabilitat afectiva i familiar permeté a George Sand iniciar una etapa molt activa i productiva amb la publicació de les seves millors obres. Chopin i Sand viatgen a Mallorca el novembre de 1838 cercant un lloc de clima amable per a la recuperació de la salut de Chopin i Maurice, el fill de George Sand, però també per poder lliurar-se tranquil·lament a la seva relació amorosa.

Història de la meva vida és l’obra magna autobiogràfica de George Sand, en la qual conta des de la seva ascendència familiar fins a la seva visió de l’escriptura. És una manifestació de la complexitat vital i intel·lectual de l’escriptora que comença a publicar en fulletó amb el diari La Presse el 1854 i que va ser reeditada a la seva mort.

Miranda dels lledoners

George Sand va instal·lar-se a la Cartoixa de Valldemossa amb Fréderic Chopin i els seus fills, per pasar-hi l’hivern de 1838 a 1839. Havien viatjat a Mallorca cercant un lloc de clima amable per a la recuperació de la salut de Chopin i Maurice, el fill de George Sand, però també per poder lliurar-se tranquil·lament a la seva relació amorosa. Però malgrat les bones impressions de l’arribada, la descoberta d’unes contrades de paisatge idíl·lic, aquell hivern no va ser tal i com havien imaginat. El sol, el clima agradable, va donar pas a un hivern fred i humit a Valldemossa. La mala salut de Chopin empitjorava i el seu humor també. El paisatge que tant havia fascinat Georges Sand ja no era suficient per mantenir-la a l’illa i només cinquanta-sis dies després de la seva arribada partiren de Valldemossa. Aquesta estada va ser descrita en el conegut llibre Un hivern a Mallorca (1842), on la francesa desplega la seva ploma més àcida i carregada de duresa vers l’estil de vida d’una illa encara primitiva.

La Miranda dels Lledoners és un racó privilegiat d'aquest poble, Valldemossa, que fascinà i enervà a George Sand, a parts iguals. Des de la Miranda, situada als peus de la Reial Cartoixa i el Palau del Rei Sanç, es contempla amb estampa de gran bellesa el poble de Valldemossa, la vall i en la llunyania la ciutat de Palma.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.