Miquel Costa i Llobera: Teatre Romà de Pol·lèntia
Alcúdia

En aquest poema, Miquel Costa i Llobera enfoca la història de l'illa en tó elegíac, evocant el temps dels romans en aquest escenari romàntic

“Mirau: aqueix pedreny, niu de la mort, / aquesta graderia, on solitari / només ve a seure l’abatut record, un temps eren teatre i escenari / on la colònia del poder romà / juntava un poble remorós i vari. Aquí la multitud rigué i plorà / a l’ombra de gran tela purpurina, / oberta al vent de l’horitzó llunyà, mentre el sol i la blavor marina / veia esfumar-se vagorosament / tes fàbules gentils, Musa llatina." Text: Miquel Costa i Llobera. 

 

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922)

Poesies, 1885

Poeta, prosista i traductor. Nascut en una família de pagesos rics, que posseïen, entre altres finques, la península de Formentor, es va poder dedicar sempre al conreu de les lletres de forma intensa. L'any 1885 arreplegà la seva producció, Poesies, amb influència dels romàntics francesos i espanyols. En aquella època escrigué el seu poema més conegut «El pi de Formentor» el 1875, mostra encara de la reacció romàntica davant el paisatge. Més endavant enriquí el seu bagatge poètic amb la lectura atenta de Lamartine, Leopardi i Manzoni, dels quals adquirí la preocupació per la forma artística. La seva estada a Roma, on estudià teologia i fou ordenat sacerdot, li permeté l'essència del món clàssic, que impregna la seva obra. És autor de De l'agre de la terra (1897), Tradicions  i fantasies  (1903) que inclou el poema narratiu «La deixa del geni grec», Horacianes (1906). Fou més valorat pels joves noucentistes de la primeria del segle XX, que no pels seus contemporanis immersos en el moviment modernista. Juntament amb Joan Alcover exercí un mestratge durador i intens sobre els poetes mallorquins del seu temps, tant joves com coetanis com més joves.

En el poema, Costa resumeix la història de Mallorca en un to d'elegia. L'escenari, també romàntic, és el teatre romà de Pollentia, sens dubte el primer espai públic de lleure de l'illa.

 

Teatre romà de Pol·lèntia

Alcúdia és inseparable de l'albufera homònima que comparteix amb Muro i la Pobla, avui dia conservada en part com a parc natural, amb un gran nombre de visitants, interessats per l'observació d'ocells o les passejades enmig d'una vegetació peculiar. Joan Rosselló de Son Fortesa, l'escriptor modernista, hi ambientà la seva narració «Lluita de braus». El port d'Alcúdia, proper a la ciutat emmurallada, sempre ha ocupat una posició estratègica d'ençà de la dominació romana. En el segle XIV començaren a edificar-se les seves murades, renovades en el s. XVI, època en què també s'edificaren alguns casals que encara podem veure dins la vila.

Pollentia fou una de les dues ciutats fundades per Quint Cecili Metel, l'altra fou Palma, arran de la conquesta de l'illa el 123 aC. La decadència de la ciutat féu que fins i tot el topònim es desplaçàs i l'actual ciutat té un nom d'origen àrab: Alcúdia «el tossal». Tot i que les ruïnes eren conegudes d'ençà del s. XVI, amb l'aparició de restes romanes esporàdiques, les excavacions no començaren fins a la segona dècada del s. XX i encara continuen. El teatre romà tenia capacitat per més d'un miler d'espectadors. Esdevingué una necròpolis quan la gent deixà d'anar al teatre, per motius que desconeixem. Es tracta de gairebé l'única institució cultural que ens llegà la colonització romana, almenys de moment. No sorprèn gens que hagi estat motiu d'inspiració per als escriptors, sobretot mallorquins, quan han volgut evocar el passat romà.

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.