Llorenç Riber: Campanet
Campanet

Llorenç Riber descriu a La minyonia d'un infant orat aquesta plaça com al centre de la seva infantesa

La plaça, doncs, era el meu teatre, i la meva palestra, i el meu gimnàs i el meu palenc. Més enllà de la plaça hi havia l’ample món? Oh les tardes de maig tebes i daurades! L’església vella, encesa de sol, flamejava com un canelobre d’or. Era calenta i bategant com una gran bèstia viva; era dolça de tocar com un vori vell. Clivellada i feta d’anys antics, era tota ella un refugi de vida ardent. En cada clivella hi havia un niu; hi havia un batec davall cada pedra: Tot el cel bullia d’ales i xiscles. Com negres dardells empennats esqueixaven l’aire les falzies. Del camp arribava una olor grassa, una olor de plenitud. Les espigues eren lletoses i turgents i groguejaven d’or les arestes. Entre els restobles esclatava la violenta sang de les roselles. Els cirerers rumbejaven la polpa carnal del fruit, el robí lluent i suculent. Era la saó en què tota cosa viu, ama i bull.

 Text: Llorenç Riber. Recitat per Damià Pons.

 

Llorenç Riber i Campins (Campanet, 1882-1958)

La minyonia d’un infant orat, 1935

Llorenç Riber va ser catedràtic de retòrica i poètica al Seminari de Palma, on s'havia format. Nascut i crescut a Campanet, l'autor va ser col·laborador de l'obra del diccionari català que encetà Antoni M. Alcover. També formà part del grup de la revista «Mitjorn» i va prendre part en el 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'any 1910 fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. Publicà el llibre de poemes Sol Ixent (1912) amb influència de Costa i Llobera. S'instal·là a Barcelona el 1913 on dugué a terme traduccions d'autors llatins per a la Fundació Cambó que es publicaren a la col·lecció Bernat Metge. Hom pot destacar-ne  la traducció de L'Eneida. Publicà llibres religiosos en prosa retòrica i ampul·losa, com Els sants de Catalunya (1919-22). El 1927 fou nomenat representant «regional» de Mallorca a la Real Academia de la Lengua, en plena dictadura de Primo de Rivera, fet que el distancià del seus antics companys literaris i també del seu mestre Antoni M. Alcover. El 1935 publicà La minyonia d'un infant orat, narració de memòries que evoca les primaveres de la seva infantesa, en un llenguatge ric, amarat de cultismes, amb sentors de flors i fruits, en l'escenari de la plaça del poble, lloc de jocs infantils.  Després de la Guerra Civil, es traslladà a Madrid i es dedicà al periodisme i les traduccions al castellà de Sant Agustí o Joan Lluís Vives.

 

Campanet

L'emplaçament actual de Campanet no és l'original. En el segle XIV una inundació forçà el trasllat del nucli antic del poble, entorn de l'església de Sant Miquel, fins a l'emplaçament actual, damunt un turó, a resguard de qualsevol altra pujada del torrent de Sant Miquel. Curiosament, sembla que el nom no té res a veure amb les campanes, sinó amb kapanat, conjunt de cabanes, segons Coromines. El 1368 esdevingué vila reial amb un terme que incloïa Búger. El 1945 es descobriren unes coves naturals a la possessió de So na Pacs (coves de Campanet) que atreuen molts de visitants. L'actriu mexicana María Félix, fotografiada dins la cova a principis dels anys 50, constituí un reclam publicitari per explotar-les turísticament. Entre les possessions del terme destaquen les de Biniatró,amb la posada del s. XVII reformada i convertida en museu i sala d'exposicions, i Monnàber, Santiani i Gabellí.

Riber volgué fer un homenatge a la seva família i al seu poble, amb La minyonia d'un infant orat. Hi trobam les seves memòries d'infantesa, on apareixen idealitzats, molts dels seus parents i avantpassats, juntament amb altres personatges del poble. Conté una barreja d'elements populars i cultes agençada de forma harmònica. El seu estil humorístic i incisiu, en fa una obra clàssica i popular alhora. Ha estat llibre de lectura escolar per a algunes generacions de joves estudiants.

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.