Bartomeu Rosselló-Pòrcel va escriure "Sóller" des de l'enyorança.

El cel prepara secrets

murmuris de mandarina.

I les riberes del vent / esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec damunt valls encoixinades.

Les fulles alcen frescor / i aixequen ventalls de gràcia,

cortinatges de perfum,

cortesies tremolades.

L'oratge pinta perfils

de caramel dins l'oratge.

El cabell se m'ha esbullat

i tinc l'ombra capgirada.

El sucre de l'aire em fa

pessigolles a la cara,

amb confitures de flor

i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa

em repassen l'espinada.

Quan el setí es torna gel,

sembla que es faci de flama.

El vicari compareix

amb un vas de llet glaçada.

La suor de les aixelles

li travessa la sotana.

«Sóller» Imitació del foc, 1938

Recitat per Gaspar Valero.

(Palma, 1913 – el Brull, Montseny, 1938). Poeta, assagista i traductor. Quan els poetes moren joves hom els reserva un lloc privilegiat en el panteó literari. Rosselló-Pòrcel morí gairebé sol, a fora de l'illa, en època de guerra, quan hom podia pensar, atesa la seva incipient obra, que l'esperava un camí fecund en el camp de la poesia i la literatura. Del barri del Puig de Sant Pere a Barcelona fent vida d'estudiant aplicat, passant per les visites a Sóller, en el tren tot just estrenat. Havia estat deixeble, a Palma, de Gabriel Alomar i cursà la carrera de Lletres a Barcelona sota el mestratge, entre d'altres, de Carles Riba. Establí una sòlida amistat amb Salvador Espriu amb qui viatjà, juntament amb altres estudiants i professors catalans i espanyols, en un creuer per la Mediterrània que havia de constituir una fita per a molts d'aquests joves. L'obra de Rosselló és considerada la ruptura amb la tradició poètica anterior, especialment a Mallorca. Ell partia del neobarroquisme per adaptar-hi  l'empremta surrealista que traduís els nous corrents avantguardistes presents arreu d'Europa. La seva obra poètica es publicà pòstumament el 1938 amb el títol Imitació del foc. És autor de poemes immortals d'enyor a Mallorca, entre ells el poema Sóller: el poeta hi torrent i ocell que s'amara de les olors i del paisatge, de les festes als casals, acabant amb una aclucada d'ull plena d'ironia.

La vall de Sóller ha constituït l'emblema del paisatgisme literari i pictòric a Mallorca, sobretot al llarg del s. XX. Seria difícil trobar un escriptor autòcton o visitant que no hagi fet qualque escrit sobre Sóller o la seva vall, valorant-ne especialment el paisatge. D'altra banda, també ha produït escriptors, des de Guillem de Torrella autor de la Faula (s. XIV) de tema artúric, fins a Guillem Colom, Maria Mayol o Miquel Arbona. En el poema de Rosselló-Pòrcel s'hi condensa tot allò que ofereix aquest paisatge, amb un to que ens el fa proper, en certa manera desmitificat, bell però accessible. El poeta parteix d'una tradició anterior que podríem personificar en poemes d'ambient també solleric escrits per Pons i Gallarza «Los tarongers de Sóller», Joan Alcover «Record de Sóller» i Miquel dels Sants Oliver «El perfum de Sóller», però adapta aquests models a la seva acció renovadora, capgirant els sentits amb què percep la vall de Sóller, el seu torrent, els tarongerars, un cert cosmopolitisme provinent dels sollerics que han fet fortuna en terres occitanes  i franceses, per trencar l'atmosfera amb els quatre versos finals de casolana ironia un pèl irreverent.