Aquest text, extret de les proses d'Aigua de mar, ofereix una imatge completa del Port de Sóller on Josep Pla havia arribat a bord del Rufí.

El cafè, en el mar, quina meravella! Una de les troballes més fines de la gent de marina és aquesta: començar el dia bevent, en dejú, una tassa de cafè fort, poc ensucrat, negre. El beuratge és d'una eficàcia gairebé immediata: els esperits se us projecten cap al món exterior, el que us envolta suscita una fascinació us fa relluir la vista. Exactament el contrari de la depressió groga i desfibrada que produeix la llet amb cafè. Un punt d'acceleració del cor us tiba els sentits. Passeu de la flàccida badoqueria del saltar del llit a un estat de plenitud, de disposició positiva. Una vegada més, deixeu de preguntar-vos si la vida és una perfecta irrisorietat fatigosa sense compensació possible. Aquells dos glops de cafè us inciten, davant del mar, a començar un nou dia - un misteriós nou dia.

Les Illes, 1970

Recitat per Ivan Murray.

(Palafrugell, 1897 – Llofriu, 23 d'abril 1981). Prosista i periodista. Provinent d'una família de propietaris rurals, estudià Dret a Barcelona però de ben jove ja començà a col·laborar en periòdics. El diari «La Publicitat» l'envià com a corresponsal a Madrid i més endavant a París. Era el començament d'una vida viatgera. Col·laborà també a la «Revista de Catalunya» i a «La Veu de Catalunya», i alhora als diaris madrilenys «El Sol» i «Figaro», en castellà. D'idees conservadores, amb l'esclat de la Guerra Civil s'instal·là a Marsella. Retornà després de la victòria feixista i col·laborà molt de temps al setmanari «Destino» en castellà, alhora que es preocupava d'arreplegar els seus innumerables escrits en forma de llibres.

La seva és una obra difícil de classificar, extensa i variada. Hi assaigs sobre classes socials, com Els pagesos, novel·les com El carrer estret, llibres de viatges a l'interior del país i per fora, reportatges diversos, biografies, moltes de les quals aparegueren amb el títol d'Homenots i també dietaris, com el remarcable Quadern gris. Posseïa el do de l'observació precisa, mai aïllada del context humà i social. El text, extret de les proses d'Aigua de mar, ofereix una imatge completa del Port de Sóller on Pla havia arribat a bord del Rufí. Les barques, l'aigua, les muntanyes que envolten aquella mena d'olleta, mentre pren un cafè.

Josep Pla és un dels autors que millor s'ha aproximat a la realitat de Mallorca al llarg del segle XX. L'autor visità l'illa en diverses ocasions, s'hostatjà en hotels i cases d'amics o coneguts, la descrigué detalladament en guies de viatge, assaborí i comentà la seva gastronomia i tractà gairebé tots els escriptors illencs, tant en persona com des del punt de vista de la biografia literària, per exemple Joan Alcover. Pla exercí com a periodista i viatjà arreu d'Europa i Amèrica, conegué la Mediterrània pam a pam, fou testimoni d'esdeveniments històrics convulsos del segle i ho explicà tot de forma detallada i precisa. La seva obra és realment monumental, un munt de volums atapeïts de la seva prosa original, en què defuig tòpics i en la qual l'autor hi manifesta no sempre subtilment fílies i fòbies que han creat escola. Josep Pla havia viatjat amb un petit vaixell des de Barcelona directament al Port de Sóller. Ho explica fent-nos gaudir encara ara del mateix plaer que ell experimentà. Aquí hi havia de trobar semblances amb la seva comarca, l'Empordà, en la gastronomia, el tarannà de la gent, el paisatge. Curiosament, en els seus escrits sobre Mallorca, sobre les Illes en general, gairebé tot són lloances, sembla com si Pla es trobàs molt a plaer aquí, amb la gent i amb el paisatge.