Josep Maria Llompart: camí florit
Felanitx

El camí a Jerusalem, duu Josep Maria Llompart a un viatge per la vegetació dels marges, parets, i garrigues mediterrànis, tal i com es llegeix a "Camí florit".

Llevamà, card, fonollassa, 

rosella, cascall, lletsó, 

vinagrella, corritjola, 

ginesta, aritja, fonoll, 

passionera, cugula, 

mare-selva, safrà bord, 

floravia, canyaferla, 

baladre, argelaga, albó, 

falguera, olivarda, estepa, 

clavell de moro, coscoll, 

heura, contell, englantina, 

vidalba, murta, maimó, 

cama-roja, campaneta, 

ravenissa, bruc, guixó 

(i en l'aire color de vauma 

l'esgarrifança d'un poll). 

Text: Josep Maria Llompart.

 

Josep M. Llompart de la Peña (Palma, 1925 – 1993)

"Camí florit", Jerusalem, 1990

Crític i poeta. En paraules pròpies el seu primer contacte amb la literatura catalana fou la lectura de les Rondaies mallorquines durant una malaltia quan era al·lot. En els anys de postguerra participà en la resistència cultural contra el règim franquista, d'una forma que s'anirà fent cada cop més compromesa. Col·laborà amb els «Papeles de Son Armadans» de Camilo J. Cela i treballà a l'Editorial Moll com a crític i editor. Forma part de l'anomenada Generació dels 50 juntament amb Vidal Alcover, Bernat Vidal i Tomàs, Llorenç Moyà, Manuel Sanchis Guarner, entre d'altres. Podem remarcar entre la tasca de crític i historiador de la literatura: Literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), La narrativa a les Illes Balears (1992). Entre els seus reculls poètics destaquen Poemes de Mondragó (1961), Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974), La capella dels Dolors i altres poemes (1981) i Jerusalem (1990). La poesia de Llompart insisteix i aprofundeix en els mateixos temes i motius, amb l'assoliment amb els anys d'una gran perfecció formal. Excel·lí com a divulgador i traductor de poetes galaico-portuguesos. Fou president de l'Obra Cultural Balear (1978-1986).

Jerusalem pot ser llegit com un llibre de viatges amb destinació a la ciutat que li dóna títol. El camí és ple d'una enciclopèdia de plantes de marge, de paret, de garriga amb les seves flors humils però odorants.

 

Felanitx

Les terres de Felanitx se situen a la serra de Llevant, amb un vessant o marina cap a la mar i un altre cap al Pla. Segurament els conqueridors àrabs i berbers ja establiren un sistema de conreu, basat en el reguiu i la ramaderia que conformaria el panorama agrari del terme. Amb l'arribada dels catalans en el s. XIII aquest sistema s'orientarà també cap a l'explotació cerealista. A la vila encara resta el portal de l'edifici de la Quartera, traslladat del seu lloc original. L'antic magatzem o Quartera assegurava la distribució de blat entre els veïns. A partir del segle XVIII pren força el conreu de la vinya, per a la producció de vi i sobretot d'aiguardent, amb mètodes que haurien introduït immigrats francesos, i potser també els agustins del Convent de Felanitx. Aquesta activitat serà un font molt important de riquesa fins a la darreria del s. XIX, amb l'arribada de la fil·loxera. El conreu de la vinya, en sistema de petita propietat comportarà la desaparició primerenca dels latifundis que perduraran en altres zones de Mallorca i donarà als felanitxers una peculiar personalitat que encara ara mantenen. La segona dècada del s. XX suposarà una recuperació de la vinya que culminarà en la construcció d'edificis com l'Estació Enològica, bastida per l'Ajuntament l'any 1913 o el Celler Cooperatiu, conegut com a Sindicat i edifici únic en el seu gènere a Mallorca, projectat per Guillem Forteza el 1919. Després d'una època de decadència, la recuperació de la indústria del vi de qualitat a Felanitx sembla un fet i només us caldrà comprovar-ho tastant qualque vi dels que s'elaboren en aquesta vila.

 

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.