Damià Huguet: Campos
Campos

Damià Huguet es mimetitza amb el paisatge de Campos i adopta el posat asprívol que es reflexa a Carn de vas.

"Aquí els homes són de call vermell, com una idea,

com la terra que consent els solcs lineals i l'agressiu rostoll

que esgrogueeix els camps d'una amarada fe diària i dura.

Veu i camí. Feinera raça de foravilenca mida

on cada pell relluu el cos concret d'una gramàtica amb nirvi.

Poble que parla amb una sang que escriu aquesta llibertat de creure,

el foc sencer d'una suor tenyida amb un polsim de pedra

que ja a la cara mostra una rojor amb vida.

Campos sempre aspriu, verds d'home encara, lloc meu.

Ho escric amb pols de la terra de secà que treu blat i bandera.

Perquè hi crec. Jo, home de call vermell i damià de sang que vessa,

som qui dic terra, país, Mallorca."

Text: DAMIÀ HUGUET 

 

Damià Huguet i Roig (Campos, 1946 – 19 juliol 1996)

Carn de vas, 1976

Escriptor, periodista i editor. De formació autodidacta, treballà com a industrial de material de construcció. El seu primer llibre Home de primera mà fou premiat amb el Blanquerna a Manacor el 1969. Juntament amb Josep Albertí i Bernat Nadal, publicà 72 (1972) amb pròlegs de Blai Bonet. Cinc minuts amb tu  (1976), Carn de vas (1976) i Esquena de ganivet (1976) comporten una introducció, lligada al realisme poètic de l'època, al món de Damià Huguet (el cinema, Campos, els viatges). Fundà les col·leccions «Guaret» i «Quaderns campaners» on donà a conèixer sobretot autors poc coneguts o fora dels circuits convencionals. També hi publica reculls propis Com un peix dins el rostoll (1978), Traus badats (1979), reeixida mostra del vocabulari eròtic popular, entre d'altres. Entre els anys 1969-1976 col·laborà amb el «Diario de Mallorca», tant en notícies locals com en crítiques de cinema. En la dècada dels 80 del segle passat publica tres volums de poesia que mostren una certa unitat, n'és protagonista la gent del seu poble, sobretot la que es dedica a oficis manuals, influïts per l'aspror i la inclemència del paisatge amb uns títols ben explícits Els calls del manobre (1984), Guarets a l'alba (1987) i L'ull dels clapers (1988).

La gent de Campos, la pagesia i la terra de call vermell afaiçonen Damià Huguet que es mimetitza amb el paisatge i n'adopta el posat asprívol que es reflexa a Carn de vas.

 

Campos

Campos se situa entre la marina de Llucmajor i la de Santanyí, sovint agrupats amb el nom de Migjorn. És una terra dedicada a l'agricultura, aprofitant la fertilitat que palesa el seu topònim de possible origen mossàrab. Antigament  l'agricultura cerealista era majoritària, però durant el s. XX cada cop més la ramaderia, sobretot el bestiar boví, es va anar convertint en un sector important, amb la subsegüent explotació de la vulnerable capa freàtica per regar els horts i fer farratge. Aquesta activitat va donar lloc a una indústria de transformació de la llet i d'elaboració de formatges molt important i de la qual encara resta qualque activitat. La seva primera església fou l'actual oratori de Sant Blai, d'estil gòtic i documentat ja el 1248. Posteriorment, devers el segle XVI, es construí una església dins l'actual nucli urbà. Les bicicletes sempre han estat un vehicle hegemònic en els carrers plans de Campos i a les camades de la seva pagesia. La gent major posseeix una habilitat especial per guiar-les a una velocitat mínima fent servir un esforç físic mínim però sostingut. No tot són plàcides voltes en bicicleta, n'hi ha prou en visitar el mercat dels dissabtes per veure que l'activitat hi esdevé frenètica. També el comerç hi és molt important, amb una indústria de serveis que atén tota la zona de Santanyí i Llucmajor, de la qual hom pot remarcar les rajoles. És nascut a Campos el filòleg Joan Veny, especialitzat en dialectologia del català.  

 

 

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.