Damià Huguet: Colònia de Sant Jordi
Ses Salines - Colònia de Sant Jordi

Vols d'Orly va ser la darrera obra que Damià Huguet publica en vida, on també trobam la identificació amb el paisatge , en el cas de "Mediterrània", barrejant la marina amb la plana de conradís mediterranis.

"Lligam tots els camins i les terres llaurades

amb la sal de la mar i el perfum de les pletes,

els carrers dels poblets i els puigs color de cendra

on la lluna i els estels mai no ens donen l'esquena.

Converses de carrer i emblanquinats que suren

damunt parets de pam que fan crosta amb el sol

sense pressa ens indiquen la solitud que tasten.

 

El cor d'aquests espais que hem trescat amb les ungles

és un mac sense nom, un poc tacat de terra,

que rodola fa segles empès pels vents que signen

la mar que mai no fuig, i el rocam de les illes,

fent solc per allà on passa sense obrir cap finestra,

com la veu dels sembrats que a cada primavera

treuen ulls al cap al cel no reculant ni un ble."

Text: Damià Huguet. Recitat per Manena Huguet. 

 

Damià Huguet i Roig (Campos, 1946 – 19 juliol 1996)

Vols des d'Orly, 1995

Escriptor, periodista i editor. De formació autodidacta, treballà com a industrial de material de construcció. El seu primer llibre Home de primera mà fou premiat amb el Blanquerna a Manacor el 1969. Juntament amb Josep Albertí i Bernat Nadal, publicà 72 (1972) amb pròlegs de Blai Bonet. Cinc minuts amb tu  (1976), Carn de vas (1976) i Esquena de ganivet (1976) comporten una introducció, lligada al realisme poètic de l'època, al món de Damià Huguet (el cinema, Campos, els viatges). Fundà les col·leccions «Guaret» i «Quaderns campaners» on donà a conèixer sobretot autors poc coneguts o fora dels circuits convencionals. També hi publica reculls propis Com un peix dins el rostoll (1978), Traus badats (1979), reeixida mostra del vocabulari eròtic popular, entre d'altres. Entre els anys 1969-1976 col·laborà amb el «Diario de Mallorca», tant en notícies locals com en crítiques de cinema. En la dècada dels 80 del segle passat publica tres volums de poesia que mostren una certa unitat, n'és protagonista la gent del seu poble, sobretot la que es dedica a oficis manuals, influïts per l'aspror i la inclemència del paisatge amb uns títols ben explícits Els calls del manobre (1984), Guarets a l'alba (1987) i L'ull dels clapers (1988).

Campos és una variant i alhora resum del paisatge mediterrani, en aquest cas barreja de marina i plana de conradís, pendent sempre de la pluja difícil. 

 

La vorera de mar

El topònim Ràpita suggereix un origen misteriós perquè en àrab significa una mena de mesquita o santuari, fortificats, on vivien els guerrers encarregats de la defensa de la frontera. Fins ara no s'hi ha trobat cap resta d'aquesta època i segurament fou una zona despoblada, per la facilitat de desembarcar-hi, fins gairebé la primeria del s. XX en què s'hi començaren a establir alguns campaners. Manté l'aire de nucli d'estiueig local tot i que duplica la seva població en arribar la calor. Si caminam en direcció a Llevant per la vorera de mar ens topam amb l'arenal de ses Covetes, llavors l'arenal des Trenc que arriba fins a la Colònia. Aquests arenals constitueixen una vertadera riquesa per als campaners, per la importància del sistema dunar, la conversació dels boscos de pins i savines, la zona humida del Salobrar i l'afluència de visitants que esdevenen clients dels establiments turístics de tota la zona. El moviment «Salvem es Trenc», iniciat en 1978 fou bàsic per a la conservació de la zona, tot i que la importància d'aquesta protecció s'ha anat assumint d'una manera molt lenta. Darrere les dunes del Trenc hi ha el Salobrar, una zona humida, on l'activitat d'extracció de sal coexisteix amb l'observació d'ocells. Es tracta d'un indret conegut mundialment entre els naturalistes pel seu interès ornitològic, tant pels ocells que hi nien com pels que només el fan servir de refugi hivernenc. Curiosament i a causa de l'aire embassat a la depressió de Campos que la barra dunar del Trenc manté immòbil sobre el Salobrar, en les nits hivernenques calmes la temperatura mitjana del Salobrar és semblant a la dels cims de la serra de Tramuntana. 

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.