Ramon Llull: Randa
Algaida - Randa

A Randa, Ramon Llull rebé la il·luminació que el decidiria a escriure la seva magna Art i també, durant el seu temps de meditació a una cova del Puig, tot recordant la seva devoció pels sufís, decideix al Llibre d'Amic e amat, condensar en verset la seva vida dedicada a l'amor de Déu.

"Blanquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con havia finida sa oració, escrivia ço en què havia contemplat Déu. E açò faïa tots jorns; e mudava en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre de amic e amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps la ànima ne pogués moltes decórrer. 

E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació.

[...]

Dix l'amat a l'amic: 

- Saps, encara, què és amor?

Respòs: 

- Si no sabés que és amor, sabera què és treball, tristícia, e dolor?"

Text: Ramon llull.

 

Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232 – 1315/16).

Amic e amat

Filòsof i escriptor. Els seus pares arribaren a Mallorca arran de la conquesta catalana. La seva joventut transcorregué a la cort de Jaume II de Mallorca de qui fou senescal. A trenta anys, casat amb Blanca Picany i amb dos fills, patí un profunda crisi que el menà a deixar-ho tot per dedicar-se a la conversió de tothom atès que cregué descobrir un mètode «científic», una Art, amb el qual racionalment ningú podia optar per cap altra religió. Fundà una escola de llengües orientals a Miramar, prop de Deià, per formar missioners en el seu mètode. Dictà una autobiografia, Vida coetània, on explica la immensa tasca a la qual dedicà la vida de viatger i propagandista infatigable. La seva Ars magna és una mena de llibre de lògica matemàtica per aplicar-lo als dubtes religiosos. Escrigué en català, llatí i àrab: Llibre de contemplació en Déu (c. 1212), Llibre del gentil e los tres savis (1272), Romanç d'Evast e Blaquerna (c. 1286), on hi ha el Llibre d'Amic e Amat, inspirat en el sufisme; Llibre de meravelles (1298/99), de forma narrativa aquests dos darrers. En conservam 240 obres, entre les quals poemes autobiogràfics com Cant de Ramon i Lo desconhort.

La redacció del Llibre d’amic e amat té un pretext didàctic. Alguns deixebles demanen al mestre Blaquerna que els ensenyi el seu mètode d’elevació espiritual. Ell, recordant l’extraordinària devoció dels místics musulmans anomenats sufís decideix condensar en versets la seva vida dedicada a l’amor a Déu.

 

Santuari de Cura

Randa és un llogaret deliciós per on tot l'any corre l'aigua i és alhora un puig on hi ha situats tres monestirs: Gràcia, Sant Honorat i Cura. Ramon Llull escriu «muntà-se'n lo dit reverend mestre alt en una muntanya apellada Randa, la qual no era molt lluny de la sua casa», i això darrer ha fet pensar que devia ser senyor de Pola o sa Mata Escrita, nom actual d'una possessió de baix del puig. A qualsevol dels tres actuals monestirs hi ha coves que podrien haver estat habitades per Llull durant la seva època de meditació. Allà rebé la il·luminació que el decidiria a escriure la seva magna Art per convertir tothom a la doctrina cristiana, confirmada per l'aparició d'un àngel transformat en pastoret d'ovelles. Posteriorment la tradició atragué els admiradors de Llull i a començaments del s. XV s'hi fundà una mena d'escola per difondre les doctrines del mestre. Pere Joan Llobet, franciscà  lul·lista fervent, assolí el 1449 un privilegi d'Alfons el Magnànim per oficialitzar els estudis sobre Llull i altres matèries en el cim de Randa. Alguns anys més tard, un ermità venecià anomenat Mario de Passa convencé Beatriu de Pinós, noble dama principatina, perquè dotàs els estudis iniciats. La dama, no tan sols destinà la major part dels seus béns a aquesta empresa sinó que es traslladà a viure a Randa. Morí a l'illa i està enterrada a la capella del Sagrat Cor de la Seu de Mallorca. L'interès per la doctrina de Llull es veié envoltada de grans polèmiques al llarg dels segles, amb períodes de prohibició i persecució de la seva obra.

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.