Evocam al Claustre de Sant Vicenç Ferrer, el discurs que Antoni M. Alcover va pronunciar al I Congrés Internacional de Llengua Catalana, el 1906 a Barcelona.

Sí, som amadors de la llengua catalana; l'amor a aqueixa llengua ens ablama el cor, i ens fa fer tot el que feim. No, no és odi a res ni a negú el que ens mou, no som una negació. És amor el nostre mòbil, som una afirmació, no una afirmació irreflexiva, a l'aire, balbejant, sinó una afirmació amb tota consciència, madura, categòrica, radical, incontrastable; una afirmació d'aquelles que no afluixen ni cedeixen mai ni reculen un pèl en res ni per res, en què el món se giri damunt davall. Som l'afirmació de l'existència de la nostra llengua i del seu dret inviolable, ilegislable, imprescriptible a viure com qualsevol de les grans llengües neollatines, ses germanes, el dret de viure com cal a les persones lliures i a les reines, el dret de regnar pacíficament, sense destorb, trava ni contrast de cap classe,dins tot el seu territori, amb tots els honors i prerrogatives i preeminències que li pertanyen. Sí, l'estimam la nostra llengua ab tota la nostra ànima.

Discurs d'obertura del I Congrés de la Llengua Catalana, 1906

(Manacor, 1862 - Palma, 1932). Antoni M. Alcover va néixer el febrer de 1862, a la possessió de Santa Cirga, a Manacor. Als 15 anys, va ingressar al Seminari Diocesà per fer els estudis eclesiàstics i va instal·lar-se a Palma. Aleshores, va començar a relacionar-se amb els principals intel·lectuals de l'època, com Tomàs Forteza, Marià Aguiló, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. El 1896 publicà el primer volum de l'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, recopilació de conte popular mallorquí que arribà a ocupar 24 volums. Va viatjar per Europa per formar-se en filologia, amb l'objectiu de dur a terme un gran inventari lèxic de la llengua catalana. Va implicar milers de col·laboradors en l'Obra del Diccionari, que li permeteren portar endavant l'edició del Diccionari Català-Valencià-Balear, una obra única a Europa, que abraça la totalitat de la llengua, la literària i la dialectal, l'antiga i la moderna. A partir de 1901 publicà el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, primera revista lingüística a l'Estat espanyol. Així mateix, el 1911 fou nomenat el primer president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Antoni M. Alcover va pronunciar el Discurs presidencial d’obertura del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es va celebrar el 1906 a Barcelona amb gran èxit: més de tres mil congressistes, amb la participació dels millors romanistes europeus del moment. Arran del I Congrés, el 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i, el 1913, la Secció Filològica publicà les Normes ortogràfiques.

De l'orde dels dominicans o «predicadors» només queden dos claustres a l'illa el d'Inca i el de Manacor. El convent fou fundat a finals del s. XVI, 1576 segons alguns autors. La seva construcció començà a principi del s. XVII, L'església és d'una sola nau amb capelles laterals. Cal remarcar la capella del Roser, plenament barroca, inaugurada el 1697, amb el retaule central dedicat a la Mare de Déu del Roser i també les pintures de la processó en acció de gràcies per la victòria de Lepant del felanitxer Miquel Banús. El claustre del convent és una peça ben notable del patrimoni artístic manacorí. Consta d'una doble galeria porticada articulada a partir d'arcs rebaixats recolzats sobre pilars octogonals, dels quals destaca l'ornamentació. La galeria inferior està coberta amb volta d'aresta, mentre que la superior mostra bigues de fusta. Encara es conserva el trespol original empedrat. La seva construcció s'inicià el 1617, i d'ençà de la desamortització de 1835 passà a mans de l'Estat. Tengué diversos usos: des d'oficina de telègrafs fins a seu d'exposicions agrícoles. El 1936 hi encabiren molts de presos republicans de la comarca, en unes condicions deplorables. Ara allotja la biblioteca municipal i altres dependències de l'Ajuntament. El convent és dedicat a sant Vicent Ferrer qui suposadament hauria predicat en aquest lloc, fet que commemora una creu de pedra. La dansa coneguda com a ball dels moretons està lligada al convent. Els joves dansaires són acompanyades per les figures de sant Domingo i de l'Alicorn.