Gabriel Galmés: Torre de ses Puntes, Manacor
Manacor

Entre molts d'escenaris manacorins, la Torre de les Puntes, serveix de marc per a una exposició a la novel·la de Gabriel Galmés,  El rei de la selva

  "A l'exposició de Catalina Bibiloni hi assistia la millor gent de Palma. Un Conseller del Govern Balear hi havia anat a extasiar-se davant els seus paisatges amb nens. Una corrua de cotxes oficials esperaven que els seus ocupants s'hi tornassin a instal·lar per fugir corrents. Catalina Bibiloni rebia felicitacions sinceres d'altres ignorants feliços, i es congratulava d'haver reunit tants d'Alts Càrrecs. Una rotlana d'escriptors locals criticava despietadament les manifestacions d'intel·lecte pueril dels qui no hi eren presents. Pugnaven amb una rotllana de pintors, barallats amb els escriptors i entre ells. Aprofitaven aquell dia per fer front comú contra la ingenuïtat de qui es pensava haver inventat el naïf.

Tant Catalina Bibiloni com Francesc Serra rebien enhorabones càlides. La Torre de Ses Puntes era un edifici gòtic salvat miraculosament dels apetits d'una ciutat malèvola."

Text: Gabriel Galmés. 

 

Gabriel Galmés i Truyols (Manacor, 1962-2001)

El rei de la selva, 1996

Narrador i traductor. Apassionat per les carreres de cavalls al trot, la bona cuina, la conversa divertida com a sinònim necessari d'intel·ligent. Llicenciat en filologia anglesa, passà a Dublín el darrer any de la carrera. Es donà a conèixer amb els contes aplegats a Scala Averni (1985), que amb alguns canvis formaran part de Parfait amour (1986), publicat ja pel que serà el seu editor fidel, Jaume Vallcorba. Les seves altres novel·les, en què Manacor esdevé mirador i epicentre cosmopolita de tot allò que succeeix en el món, són El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992), crònica de la seva generació en el llindar dels trenta anys, El rei de la selva (1996), sàtira sobre polítics, artistes i escriptors en el Manacor finisecular, i Una cara manllevada (2000). Col·laborà com a autor teatral amb Iguana Teatre. Traduí Raymond Queneau. Escrigué articles per al «Manacor comarcal», «Diari de Barcelona», «Diario de Mallorca», «El País» i el diari «Avui», alguns dels seus articles periodístics són recollits a Vull una estàtua eqüestre. Cròniques de 1990 a 2001 (2011). Premi Ramon Llull de les Lletres atorgat pòstumament el 2002.

L'única resta d'un edifici medieval, la torre de les Puntes, serveix de marc per a l'exposició d'una curiosa pintora manacorina i a Galmés per fer befa de les sovint nefastes relacions entre art i política.

 

Torre de ses Puntes

Amb el repartiment que seguí la conquesta de 1229 la població de Manacor, que donava nom a tot un districte andalusí i no tan sols a l'actual terme, fou part del lot del comte de Cerdanya Nunyo Sanç que havia participat amb un centenar de cavallers en la conquesta de Mallorca. Juntament amb la torre del Palau i la dels Enagistes aquesta torre forma un dels únics vestigis medievals de la ciutat. La construcció de l'edifici sencer podria ser datada en el s. XIV d'acord amb la tipologia del que en resta. Hi podem remarcar l'arc de mig punt del portal forà i les finestres coronelles del primer pis, endemés dels merlets en forma de piràmide que coronen la torre. Tot i que només se'n conserva la torre, fins a principis del s. XX hi ha documentació gràfica d'una edificació més gran que donava a una mena de clastra central. Tot això desaparegué, però la bona fortuna volgué que les restes que romanien fossin adquirides per l'Ajuntament el 1926, atès que havien estat declarades monument històricoartístic l'any anterior, i segurament els propietaris ho  consideraren una excel·lent transacció. Tot i que la compra no aturà les destruccions del conjunt, la torre subsistí immutable fins a la restauració realitzada el 1985 per fer-ne la seu del Patronat d'Arts Plàstiques. L'esmentada associació es dedica a la promoció d'artistes joves o desconeguts, i aquest fet és aprofitat per Gabriel Galmés per ambientar-hi l'exposició de la pintora naïf, Catalina Bibiloni, protagonista de la seva novel·la d'amors múltiples.

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura