Guillem d'Efak: Torre dels Enagistes, Manacor
Manacor

A "Paisatges", Guillem d'Efak ofereix una vista panoràmica de la vida quotidiana a Manacor, fent palès com la seva veu arribà a estar arrelada a la seva terra.

"Fa claroreta,
un darrera l'altre
s'encenen els galls,
s'apaguen els grills.
Un darrera l'altre
s'encenen els ciris
a dalt de l'altar.
Un rera l'altra
se'n van les velletes
a missa primera.
Mentre els altres junyen,
ja ha sortit un carro
cap a foravila.
Ja fa claroreta.
El mul sap les tresques
que menen al tros.

Llavorim
i polsim
de serradís.
La lluita
amb l'aiguacuita
i amb el tornavís.
El mar li ha
fet la clenxa i
l'ha pentinat
-massa aigua potser-.
Plantat al bell mig del somriure
porta el cigarret
primer de la vida.
Vol ésser fuster
i comença avui el mosset.
Camina i fa via
de cap al taller.
Camina i somia
la roda del carro
que un jorn
sabrà fer."

Text: Guillem d'Efak.

 

Guillem Fullana Hada d'Efak (Asobla, Guinea equatorial, 1929 – Palma, 1995)

Paisatges” Tampoc el foc, 1995

Escriptor, cantant i actor, més conegut com a Guillem d'Efak. Establit a Manacor des del 1932 d'on era son pare, s'hi relacionà amb Miquel Àngel Riera i Jaume Vidal Alcover. El 1964 s'instal·là a Barcelona, on formà part dels Setze Jutges, i participà en concerts a la Cova del Drac sobretot. També intervingué en algunes pel·lícules com a actor. El 1980 tornà a Mallorca i deixà el món de la cançó, per treballar entre altres coses de guia turístic. Els seus llibres de poemes, foren aplegats en el volum Poemes, cobles i cançonetes (1956-1993) (1994). Pòstumament es publicaren Capellet de vidre (1995), Tampoc el foc (1995) i El món. Paisatges (1997). Com a autor teatral assolí un cert ressò amb El dimoni cucarell(1977) i Gimnèsies i Pitiüses (1983). Com a narrador és autor de Les vacances den Jordi (1968) i La ponentada gran (1979). També és autor d'algunes traduccions (Walter Scott, i M. Poniatovski). A mesura que passa el temps Guillem d'Efak és més valorat, la seva obra més difosa i les generacions més joves fan versions de les seves cançons i posen música als seus poemes. Servà tota la vida un amor indestructible per la seva llengua i  país, reflectit permanentment en la seva obra artística.

El poema ofereix una panoràmica exquisida a vida del poble, gairebé a vista d’ocell. L’autor es detura en detalls que ens permeten copsar els rituals d’una vida quotidiana plena de simbologies. El lèxic, les imatges, la veu és arrelada a la terra, en neix i en creix per esdevenir en poesia ressonant.

 

Torre dels Enagistes

En època prehistòrica la presència de l'home ja es palesa en aquesta zona costanera. S'han trobat coves d'enterrament a sa Devesa i al turó del Molí, així com talaiots a sa Canova i can Blai. En època islàmica existí pels voltats una alqueria, Beni Ferrutx, i al Llibre dels Fets, el rei Jaume I explica la resistència que li oferiren els moros des d'aquestes muntanyes de Ferrutx, refugiats dins una cova i amb una gran abundància de bestiar per resistir el setge cristià. Després de la conquesta, amb la curta dinastia del casal de Mallorca, el rei Sanç establí una devesa reial per anar-hi a caçar i hi foren introduïdes espècies venatòries com el senglar, el faisà o el cérvol, amb tant d'èxit que els jurats de Felanitx es queixaven del mal que feien aquests darrers en els sembrats del terme.

L'origen de l'establit és una colònia agrícola semblant a la de Campos i d'altres arreu del país, que fou impulsada per dos germans alaroners anomenats Homar. Els primers colons procedien d'Artà i d'altres pobles de la comarca. El conreu de la vinya ha estat i continua essent important, i el raïm colonier és preuat, atès el microclima i el terreny que li donen unes característiques especials. Rafel Ginard hi destaca també el paisatge, en diferents articles d'èpoques diferents que recullen els canvis, avui dia vertiginosos, en l'aspecte de la Colònia. Altres escriptors l'han triada com a ambient de la seva obra, entre els quals Bartomeu Fiol, Miquel Àngel Lladó o Miquel Mestre.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura