Paul Morand: Coves del Drac, Portocristo
Manacor

L'escriptor Paul Morand visità Mallorca i quedà fascinat, com queda palès al text de Majorque, per les Coves dels Drac.

A les coves del Drac, una altra atracció insospitada: al fons de l’avenc apareix de sobte la meravellosa sorpresa de l’aigua dolça, i en les barques il·luminades s’interpreten serenates venecianes. Això bastaria per reconciliar-nos amb la vida, si aquesta aigua visqués; però, malgrat la seva puresa d’aiguamarina, també sembla morta com totes aquestes pedres emblanquinades, com aqueixes ossades de la terra que dormen i les quals veieu enfonsar-se en l’aigua. És inextricable, un autèntic magatzem de corde; immenses sales de fils d'empalomar de pedra, una colònia de corals sense mesura, botiga de venedor de vestits, jardí zoològic, flocadures de mantons de Manila, salzes ploradors, erugues i passamaneria... I tot això sense l'ajut de l'home; ni Brueghel, ni el Piranesi de les presons, ni William Blake, ni Gustave Doré, ningú no va poder imaginar una cosa així. Hom s'ofega en el ventre d'aquesta balena que vingué a morir a la vorera, entre les dents d'aquest monstre prehistòric, entre aquestes llàgrimes glaçades que pengen damunt nosaltres igual que la neu gelada sobre els xalets suïssos.

Majorque, 1963

Recitat per Toni Nadal.

Paul Morand

(París, 1888 - 1976). Escriptor francès polifacètic, conegut sobretot pels llibres de viatges i algunes novel·les. Diplomàtic i home de món, estigué a les ambaixades franceses de Londres, Roma i Madrid i també seguí la seva carrera a Amèrica llatina i Àsia. Arran de l'ocupació de França pels nazis no tengué cap inconvenient a col·laborar amb el govern de Vichy, i això li comportà l'enemistat de De Gaulle, així com l'exili durant deu anys a Suïssa, on havia estat nomenat ambaixador pel govern col·laboracionista, després de l'armistici. Els seus primers escrits publicats són poemes, però ben aviat començarà la seva dedicació de narrador amb Tendres stocks (1921) prologat per Marcel Proust. El 1941 dedicà a la seva dona, Hélène Soutzo, L'homme pressé, on trobam una premonició de l'home actual, inquiet, insatisfet, viatger... Dels seus viatges i el seu interès per altres cultures en sortiren dotzenes de llibres (Bucarest, 1935; Majorque 1963). L'entrada a l'Académie Française el 1968 li valgué un cert reconeixement i en certa manera rehabilitació, gràcies a escriptors com Jacques Chardonne i el grups de joves escriptors conegut com «les hussards», els quals coincidien ideològicament i també vitalment amb Morand, tocats de malenconia i de gust pel plaer.

Com un cop de puny a la cara és el sol de Portocristo, en sortir de la balena plena d'estalactites i estalagmites, atracció turística inefable, depòsit de restes paleontològiques per a Dorothy Bate, sala de concerts, malson de Blake.

 

Coves del Drac

Paul Morand continuava una gran tradició de compatriotes que les havien descrit de forma apassionada. Durant el s. XIX es desvetllà arreu d'Europa un gran interès per l'exploració de les coves, lligat a l'interès general per colonitzar nous territoris. Les coves del Drac, com la resta de coves mallorquines, no en seran cap excepció. Entre els seus primers visitants vinguts de fora hi trobam molts de francesos, no debades una de les quatre coves que componen les del Drac és coneguda com  a cova dels Francesos: Elisée Reclus, el geògraf anarquista les cita entre les més belles del món; Édouard-Alfred Martel, considerat el fundador de l'espeleologia, al qual hom dedicà el nom d'un llac a l'interior de la cova, en fou un dels primers exploradors metòdics, a instàncies de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria; o el viatger, escriptor i dibuixant Gaston Vuillier, més català que francès vist que havia nascut a Perpinyà, el qual dibuixà l'entrada de les coves i moltes de les seves sales interiors, per a la seva publicació a Les illes oblidades on es recullen les informacions dels seus viatge a Mallorca el 1888. En llegir la descripció que hi fa d'unes altres coves, les d'Artà, trobam una dada esfereïdora que segurament també es pot aplicar a les del Drac: «Conten que no fa gaire anys es tragué de l'entrada de les coves d'Artà una quantitat considerable d'ossos, que tot d'una tiraren a la mar». A l'interior de les coves del Drac s'hi han trobat restes de ceràmiques de totes les cultures que s'han establit a l'illa amb el pas dels segles. Paul Morand continuava una gran tradició de compatriotes que les havien descrit de forma apassionada.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.