Paul Morand: Coves del Drac, Portocristo
Manacor

L'escriptor Paul Morand visità Mallorca i quedà fascinat, com queda palàs al text de Majorque, per les Coves dels Drac

"A les coves del Drac, una altra atracció insospitada: al fons de l’avenc apareix de sobte la meravellosa sorpresa de l’aigua dolça, i en les barques il·luminades s’interpreten serenates venecianes.  Això bastaria per reconciliar-nos amb la vida, si aquesta aigua visqués; però, malgrat la seva puresa d’aiguamarina, també sembla morta com totes aquestes pedres emblanquinades, com aqueixes ossades de la terra que dormen i les quals veieu enfonsar-se en l’aigua. És inextricable, un autèntic magatzem de corde; immenses sales de fils d'empalomar de pedra, una colònia de corals sense mesura, botiga de venedor de vestits, jardí zoològic, flocadures de mantons de Manila, salzes ploradors, erugues i passamaneria... I tot això sense l'ajut de l'home; ni Brueghel, ni el Piranesi de les presons, ni William Blake, ni Gustave Doré, ningú no va poder imaginar una cosa així. Hom s'ofega en el ventre d'aquesta balena que vingué a morir a la vorera, entre les dents d'aquest monstre prehistòric, entre aquestes llàgrimes glaçades que pengen damunt nosaltres igual que la neu gelada sobre els xalets suïssos."

Text: Paul Morand. Recitat per Toni Nadal.

 

Paul Morand (París, 1888-1976).

Majorque, 1963

Escriptor francès polifacètic, conegut sobretot pels llibres de viatges i algunes novel·les. Diplomàtic i home de món, estigué a les ambaixades franceses de Londres, Roma i Madrid i també seguí la seva carrera a Amèrica llatina i Àsia. Arran de l'ocupació de França pels nazis no tengué cap inconvenient a col·laborar amb el govern de Vichy, i això li comportà l'enemistat de De Gaulle, així com l'exili durant deu anys a Suïssa, on havia estat nomenat ambaixador pel govern col·laboracionista, després de l'armistici. Els seus primers escrits publicats són poemes, però ben aviat començarà la seva dedicació de narrador amb Tendres stocks (1921) prologat per Marcel Proust. El 1941 dedicà a la seva dona, Hélène Soutzo, L'homme pressé, on trobam una premonició de l'home actual, inquiet, insatisfet, viatger... Dels seus viatges i el seu interès per altres cultures en sortiren dotzenes de llibres (Bucarest, 1935; Majorque 1963). L'entrada a l'Académie Française el 1968 li valgué un cert reconeixement i en certa manera rehabilitació, gràcies a escriptors com Jacques Chardonne i el grups de joves escriptors conegut com «les hussards», els quals coincidien ideològicament i també vitalment amb Morand, tocats de malenconia i de gust pel plaer.

Com un cop de puny a la cara és el sol de Portocristo, en sortir de la balena plena d'estalactites i estalagmites, atracció turística inefable, depòsit de restes paleontològiques per a Dorothy Bate, sala de concerts, malson de Blake.

 

Coves del Drac

Amb el nom àrab d'Anacrad, aquesta fortificació fou també part del lot de Nunyo Sanç en el repartiment de les terres conquerides als musulmans mallorquins. Aquest la passà al cavaller Pelai Uniç en 1233, els descendents del qual la conservaren fins al s. XVI en què un d'ells es féu jesuïta i donà tots els seus béns a l'orde. El mot ignasistes o partidaris de sant Ignasi de Loiola esdevengué amb el pas dels anys enagistes, i d'aquí vendria el nom actual. El segle vint fou adquirida per l'Ajuntament i s'hi establí un taller de picapedrers i fusters en pràctiques que col·laboraren en la restauració de l'edificació a finals dels 80 del segle XX. Des de llavors hostatjà el museu d'història de Manacor que organitzà un bon gruix d'activitats tant de promoció del seu fons com tasques de dinamització de l'oferta cultural de la comarca del Llevant. La construcció de l'edifici té forma quadrangular amb dos pisos dividits en ales diferents i una clastra a l'interior. Entre els segles XIII i XVI sofrí modificacions i afegits que no arribaren a desfigurar la seva tipologia original de forma pregona. El portal principal és obert amb un arc de mig punt. Cal remarcar les finestres geminades del primer pis i la línia de cinc sageteres que recorre aquesta part de la façana. A l'interior destaca el sostre de les diferents habitacions, de vegades enteixinat amb fusta i d'altres amb volta que pot ser d'aresta o de canó. És interessant també el passadís porticat de la clastra i l'escala. Durant la restauració es conservaren els grafits de la planta noble, el més antic dels quals és del 1401.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura