Miquel Àngel Riera: Torre del Serral dels Falcons, Portocristo
Manacor

El protagonista d'Illa Flaubert,  de Miquel Àngel Riera, dins la seva recerca de la sol, arriba a regufiar-se en el far d'una illa abandonada.

"Aquell primer dia de passar a viure a l'illa, plogué tota la nit. Era a començaments d'estiu i per la finestrella de la caseta del farer, a la qual encara no havia adobat el portilló, entrava un aire tebi i carregat d'aromes familiars entre els quals n'era part el de la salmorra del coconar, identificat més per allò de pensar que era lògic que s'apreciàs des de tan a prop que pel fet real d'existir una vertadera aportació aromàtica provinent d'aquella zona baixa. Aquella flaire no era ben bé la de la terra humida que, al poble, solia entrar a dins ca seva des de la part del corral, però n'era en una dimensió tan semblant que l'ajudà a tenir la sensació plaent de ja fer temps que vivia allà." Text: Miquel Àngel Riera. Recitat per Toni Gomila

 

Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996)

Illa Flaubert, 1990

Cursà els estudis a Manacor, llavors es matriculà de Dret a Barcelona com a alumne lliure. Tengué amistat amb Jaume Vidal Alcover i Guillem d'Efak amb els quals compartí inquietuds literàries. El seu primer llibre publicat és un recull de poemes que apareix el 1965, Poemes a Nai que causarà un fort impacte, el seguirà Biografia que no es publicà fins al 1974, tot i haver estat escrit alguns anys abans. La seva producció poètica conegué una nova embranzida, a principis dels 90, i cal remarcar-ne El pis de la badia del 1992, entre d'altres. A partir dels anys setanta inicià la seva carrera com a narrador amb la publicació de Fuita i martiri de sant Andreu Milà (1973); serà però la novel·la següent, Morir quan cal (1974) que el donarà a conèixer a les terres continentals i l'èxit entre els lectors i els crítics l'acompanyarà fins a la seva mort. La seva tasca com a editor es materialitzà en dues col·leccions, la primera «El turó» adreçada a escriptors manacorins, més endavant oberta a la resta del país, i finalment l'anomenada «Tià de sa Real» que abraça autors i temes diversos. Rebé la Creu de Sant Jordi el 1989.

Illa Flaubert és una anàlisi de les actituds de l'home davant la solitud i la mort. El protagonista, un professor de literatura, emprèn una recerca de la soledat, com a única via per combatre el poder degradador del temps, que el durà finalment a refugiar-se en el far d'una illa abandonada i a assajar les provatures més diverses per combatre l'avanç irremeiable de la mort.

 

Torre del Serral dels Falcons

Durant el s. XIX es desvetlla arreu d'Europa un gran interès per l'exploració de les coves, lligat a l'interès general per colonitzar nous territoris. Les coves del Drac, com la resta de coves mallorquines, no en seran cap excepció. Entre els seus primers visitants vinguts de fora hi trobam molts de francesos, no debades una de les quatre coves que componen les del Drac és coneguda com  a cova dels Francesos: Elisée Reclus, el geògraf anarquista les cita entre les més belles del món; Édouard-Alfred Martel, considerat el fundador de l'espeleologia, al qual hom dedicà el nom d'un llac a l'interior de la cova, en fou un dels primers exploradors metòdics, a instàncies de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria; o el viatger, escriptor i dibuixant Gaston Vuillier, més català que francès vist que havia nascut a Perpinyà, el qual dibuixà l'entrada de les coves i moltes de les seves sales interiors, per a la seva publicació a Les illes oblidades on es recullen les informacions dels seus viatge a Mallorca el 1888. En llegir la descripció que hi fa d'unes altres coves, les d'Artà, trobam una dada esfereïdora que segurament també es pot aplicar a les del Drac: «Conten que no fa gaire anys es tragué de l'entrada de les coves d'Artà una quantitat considerable d'ossos, que tot d'una tiraren a la mar». A l'interior de les coves del Drac s'hi han trobat restes de ceràmiques de totes les cultures que s'han establit a l'illa amb el pas dels segles. Paul Morand continuava una gran tradició de compatriotes que les havien descrit de forma apassionada.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura