Salvador Galmés: Sa Coma
Sant Llorenç des Cardassar

Negrures, del llorencí Salvador Galmés, té lloc al litoral de la Costa del Llevant

 "El quantrabandista arribà a la vorera de la mar. Les ones s’esbaltien convulsivament quantre les roques, remullant-les de salobrosa salivera. El temps seguia igual. A poca altura damunt l’horitzó, la negror d’un nigul volander, esvorellat de lluentors, tapava la lluna, deixant escapar, per davall l’extremitat inferior, manats de raigs divergents com una gran palma de garballó lluminosa. L’entrellum mostrava aparences de crepuscle; la mar dins el llunyedà reflectia els raigs llunars com el llambreig d’un esbart d’anxoes. El quantrabandista, després d’haver malavejat inútilment destriar una barca, començà a trescar la costa: primer cap al Llebeig, després per la banda de Llevant. Caminava d’eima, nirviós, obsessionat. No veient fressa de res, s’assegué damunt una pedra plana, tirà el capell en terra subjectant-lo amb un reble damunt l’ala, tragué una capsa de purets capserrats, i n’encengué un." Text: SALVADOR GALMÉS. Recitat per Sebastià Perelló

 

Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, 1876 – 1951).

Negrures, 1908

Els seus orígens pagesos li forniren unes vivències sobre conreus i garrigues que ompliren d'autenticitat la seva obra narrativa. El 1890 ingressà al seminari on també estudiava Llorenç Riber, i hi tingué de professors Antoni M. Alcover i Miquel Costa i Llobera. La influència d'Alcover el decantà vers l'ús i la defensa del català com a llengua d'expressió culta. Col·laborà amb ell en l'obra del Diccionari, del I Congrés de la llengua catalana. Començà a participar en els Jocs Florals i també féu traduccions d'autors llatins per a la col·lecció Bernat Metge, a més de començar la publicació de les obres de Ramon Llull, de qui també publicà una biografia. La seva narrativa constitueix una de les aportacions més interessants a la narrativa catalana de principis del s. XX i no fou publicada en volum fins als anys 40-50 del s. XX: Flor de card (1949), Novel·letes rurals (1953), Quadrets i pinzellades  (1956). També col·laborà en la premsa regionalista defensant el patrimoni històric i artístic i reclamant una major autonomia per a les Illes. En els anys de la postguerra fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, aleshores en la clandestinitat.

Negrures és una narració en l’escenari de la marina del Llevant de Mallorca, territori de contraban, un ofici dur on només hi cabien persones decidides, fortes, endurides, capaces de mimetitzar-se en el paisatge esquerp de penyals i calons.

 

Sa Coma

«Negrures» fou premiada el 1908 als Jocs Florals de Barcelona. La visió galmesiana de la ruralia contrasta brutalment amb la idealització que n'havien fet Alcover o Costa, així com la majoria d'escriptors mallorquins. En els contes que tenen com a leit motiv el drama íntim del seu protagonista és allà on l'autor sap teixir la tragèdia en tota la seva profunditat i significació. S'allunya però del realisme i s'acosta al modernisme que cercava en el contrast i en la suggestió l'efecte a produir. En el conte «Negrures» aquest contrast s'estableix entre el desenllaç de la tragèdia i la indiferència del personatge que indirectament la produeix. Un altre tret modernista és la influència del medi en els personatges, en aquest cas el paisatge de la marina de Llevant, on la presència de la garriga, de Capdepera a Santanyí, era omnipresent. Terres primes on la lluita per la supervivència comportava també altres mitjans de viure com la caça furtiva -»El garriguer d'Infern»- o bé el contraban en el cas de «Negrures». Galmés fa un ús ben dosificat d'elements de la cultura popular, del refranyer o de les contarelles, i es forneix d'un estil en què la barreja de la llengua dialectal i culta són ideals per a la precisió i efectivitat  que han de menester les seves narracions.

El títol i l'ambient de tragèdia podrien ser una premonició del que passaria en aquests indrets durant unes setmanes de l'estiu de 1936, quan les tropes republicanes desembarcaren en aquestes costes, amb la idea de recuperar l'illa per al govern legítim. Albert Bayo, cap de l'expedició governamental, establí el seu quarter general en una caseta, ja desapareguda, prop de l'arenal de la Coma.

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura