Salvador Galmés: Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç des Cardassar

Sant Llorenç des Cardassar, poble natal de Salvador Galmés, és a Flor de card l'escenari d'aquesta novel·la rural modernista que tracta sobre el xoc entre la ciutat i el camp.

En el Llevant de Mallorca, dins una vall ignorada i monòtona hi ha un Cardassar. Allà hi he collida la "Flor" que avui vos present. És humil, incolora i inodora, rasposa i rodejada d'espines. No dóna gran cosa més l'agre del a terra!

Però pentura dins son sin eixut i pobre s'hi és congriada qualque llavoreta - menja predilecta de les caderneres - i vet-aquí el motiu d'haver-me imposat el treball de cullir-la i presentar-la-vos.

Si no la refuau, sobretot si proporciona una mica de satisfacció a la vostra fam de bellesa i d'ideal, el treball no serà estat debades i ja se dóna per ben pagat.

Flor de card, 1911

Salvador Galmés i Sanxo

(Sant Llorenç des Cardassar, 1876 – 1951). Els seus orígens pagesos li forniren unes vivències sobre conreus i garrigues que ompliren d'autenticitat la seva obra narrativa. El 1890 ingressà al seminari on també estudiava Llorenç Riber, i hi tingué de professors Antoni M. Alcover i Miquel Costa i Llobera. La influència d'Alcover el decantà vers l'ús i la defensa del català com a llengua d'expressió culta. Col·laborà amb ell en l'obra del Diccionari, del I Congrés de la llengua catalana. Començà a participar en els Jocs Florals i també féu traduccions d'autors llatins per a la col·lecció Bernat Metge, a més de començar la publicació de les obres de Ramon Llull, de qui també publicà una biografia. La seva narrativa constitueix una de les aportacions més interessants a la narrativa catalana de principis del s. XX i no fou publicada en volum fins als anys 40-50 del s. XX: Flor de card (1949), Novel·letes rurals (1953), Quadrets i pinzellades (1956). També col·laborà en la premsa regionalista defensant el patrimoni històric i artístic i reclamant una major autonomia per a les Illes. En els anys de la postguerra fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, aleshores en la clandestinitat.

El xoc entre la ciutat i el camp és un tòpic de la novel·la rural modernista a la qual podríem adscriure l'obra de Salvador Galmés. A Flor de card, l'acció se situa explícitament a Sant Llorenç del Cardassar.

Sant Llorenç des Cardassar

Galmés i molts dels escriptors mallorquins de principis del s. XX freturaven un espai per a la novel·la, endemés dels contes o narracions curtes que sí que es divulgaven entre l'escàs públic lector. «Flor de card» és un intent d'omplir aquest buit, i es pot inserir en la novel·la modernista d'ambient rural, sense arribar al dramatisme corrent en el gènere. Tracta de l'amor entre un jovencell i una al·lota de Sant Llorenç, atès que els topònims i l'ambientació se situa en el poble on nasqué Galmés, que fineix amb la renúncia de l'al·lota i amb la mort del jove a les guerres colonials. Galmés presenta aquesta guerra com a absurda i es plany de l'antiamericanisme infantil del govern de l'Estat. Hi ha una detallada anàlisi de la psicologia dels dos protagonistes en l'època de l'adolescència i dels primers amors. Hom podria parlar de costumisme en el sentit de la descripció dels llocs on succeeixen els fets, però no com a objectiu de la narració. S'hi estableix el contrapunt de la vida rural on tots els esdeveniments són entesos com a útils i necessaris, incardinats en el pas del temps i les estacions, amb les ciutats d'on vénen totes les malvestats i les situacions incomprensibles. Salvador Galmés només va escriure o publicar, entre els anys 1908 i 1928, llavors deixà d'escriure potser perquè el seu tremp literari era incompatible amb la seva condició de capellà.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.