Rafel Ginard: Sant Salvador, Artà
Artà

Encara que en aquestes línies el Pare Ginard rememora uns esdeveniments luctuosos, La flora de Sant Salvador és una declaració d'amor al paisatge artanenc, poble d'adopció de l'escriptor on visqué la gran part de la seva vida.

"Davant les coves prehistòriques de Sant Salvador hi ha una plaça endolada de xiprers. No podem passar per alt aquella plantada de xiprers joves que fa guàrdia permanent a la creu dels artanencs immolats a la guerra de 1936-1939. Uniformats amb robes fúnebres, aquests xiprers ballen, segons el so i la força de l'oratge, la dansa de la mort en honor de catorze morts. Ballen rígids, cerimoniosos, sense descompondre's ni un plec del vestit.

[...]

La plaça dels xiprers és un cementiri simbòlic, un veritable lloc sagrat. S'obri davant unes coves prehistòriques enflocades de tapereres. Unes murades del segle XVI fan de respatler a aquesta plaça i enrevolten un santuari de la Mare de Déu. Per aquí va néixer el poble d'Artà. El temps ha teixida a les murades una heroica ornamentació de figueres de moro, ullastres, llampúdols, fonoll i llapasses, olivardes, metzineres, garrovers, lledoners i palmes."

Text: Rafel Ginard. Recitat per Miquel Pastor 

 

Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899 – Artà, 1976).

"La flora de Sant Salvador" a Croquis artanencs, Bellpuig, 1960

Escriptor i folklorista. Va estudiar al seminari de Mallorca i ingressà a l'orde franciscà. Estigué al convent de Sant Francesc d'Artà des del 1913 fins a la seva mort. El 1929 publicà el recull Croquis artanencs, model d'equilibri entre prosa culta i popular, on aplega les col·laboracions a la revista artanenca «Llevant» d'ençà de 1926. Molts dels escrits són dedicats al paisatge artanenc que tant el fascinà. De com era infant (1932) recull les seves memòries d'infant, ben diferents de les idealitzades memòries de Llorenç Riber, on presenta la vida en un poblet de Mallorca a la primeria del segle XX, en una narració realista que no estalvia cap de les penúries i estretors que passaven. Es presentà als Jocs Florals on fou premiat en diverses ocasions. Durant molts d'anys es dedicà a un gairebé exhaustiu treball de recerca sobre la poesia popular mallorquina, que donà com a fruit els quatre toms de El cançoner popular de Mallorca, publicats amb l’imprescindible col·laboració i complicitat de Francesc de Borja Moll, entre 1966 i 1975.

Els xiprers, originaris de la Mediterrània oriental, aquí tenen regust fúnebre. Segons l’autor, en aquest cas fan referència a 14 morts en el bàndol franquista , una xifra que curiosament coincideix amb els 14 assassinats i oblidats republicans artanencs que recull l’escriptor Llorenç Capellà al Diccionari vermell. La prosa de l’autor lliga paisatge amb memòria històrica.

 

Rafel Ginard a Artà

Els Croquis artanencs aparegueren primer a la revista Llevant entre 1926 i 1929. Foren represos a la revista Bellpuig a partir de l'any 1960. Són una mostra de prosa noucentista en què l'article sobre folklore conviu amb la prosa poètica o la descripció paisatgística. La segona edició fou saludada per Josep Sureda i Blanes, amb una curiosa comparança de Ginard amb Paul Morand qui escriuria un llibre sobre Mallorca en els anys 60 del s. XX.  A Artà hi havia tradició de gent interessada per la botànica, especialment l'apotecari Pujamunt, Llorenç Garcies Font, que publicà articles sobre la flora d'Artà en revistes científiques a la primera meitat del s. XX. Sembla natural que una persona com Ginard, tan enamorat del paisatge també tengués coneixements botànics i els fes palesos en aquesta sèrie d'articles (4 en total) sobre les plantes de Sant Salvador, l'antic alcàsser andalusí convertit en església i també castell fortificat després de la conquesta. Malauradament l'església antiga es cremà després d'una epidèmia de pesta en el s. XIX i es bastí l'actual. Les murades i torres foren restaurades en els anys 60 del segle passat. La vista de les terres artanenques i gabellines és realment espectacular des de qualsevol angle del turó. Les escales que hi pugen des de l'església parroquial han estat restaurades i l'esmentat Sureda i Blanes, artanenc i escriptor, remembrà amb nostàlgia l'esglaonada de la seva època.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura