Rafel Ginard: Colònia de Sant Pere
Artà - Colònia de Sant Pere

Rafel Ginard expressa la seva devoció per aquesta contrada del Llevant  i queda embadalit en la contemplació des de la Colònia fins a L'Ermita.

"Embadalit en la contemplació de l'esplanada de Sa Colònia i dels serrals de S'Ermita, faig un descobriment: aquí hi ha un resum de les belles arts. Pintura i Dibuix: els colors de la garriga i del sembradís, els crestalls de la terra llaurada i el traçat de les vinyes. Arquitectura i Escultura: marges i barraques i la grandiosa serra; Ses Beques, estàtues a mig fer. Música: singloteig de fonts, remor de picarols i esquelles, xiuladissa dels oratges. Dansa: vaivé de les ones, dels pins i tamarells. I, de més a més, com si amb això no n'hi hagués prou, aquests indrets van signats amb el prestigi de la Història, de la Prehistòria i de la Llegenda: coves i talaiots, rendició dels moros devers sa font de Sa Jonquera, el rei Jaume II caçant per Sa Devesa, contarelles de lladres i de contrabandistes."

Text: Rafel Ginard.

 

Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899 – Artà, 1976).

"Visió de sa Colònia" a Croquis Artanencs, 1964

Escriptor i folklorista. Va estudiar al seminari de Mallorca i ingressà a l'orde franciscà. Estigué al convent de Sant Francesc d'Artà des del 1913 fins a la seva mort. El 1929 publicà el recull Croquis artanencs, model d'equilibri entre prosa culta i popular, on aplega les col·laboracions a la revista artanenca «Llevant» d'ençà de 1926. Molts dels escrits són dedicats al paisatge artanenc que tant el fascinà. De com era infant (1932) recull les seves memòries d'infant, ben diferents de les idealitzades memòries de Llorenç Riber, on presenta la vida en un poblet de Mallorca a la primeria del segle XX, en una narració realista que no estalvia cap de les penúries i estretors que passaven. Es presentà als Jocs Florals on fou premiat en diverses ocasions. Durant molts d'anys es dedicà a un gairebé exhaustiu treball de recerca sobre la poesia popular mallorquina, que donà com a fruit els quatre toms de El cançoner popular de Mallorca, publicats amb l’imprescindible col·laboració i complicitat de Francesc de Borja Moll, entre 1966 i 1975.

Tant en la seva obra en prosa com en la seva poc coneguda obra poètica, Rafel Ginard és un autèntic mestre del paisatge. La Colònia d'Artà, amb l'advocació de Sant Pere, té una tradició recuperada de terra de bons vins que ens parla d’un paisatge treballat per la mà humana.

 

 

Els Croquis artanencs aparegueren primer a la revista Llevant entre 1926 i 1929. Foren represos a la revista Bellpuig a partir de l'any 1960. Són una mostra de prosa noucentista en què l'article sobre folklore conviu amb la prosa poètica o la descripció paisatgística. La segona edició fou saludada per Josep Sureda i Blanes, amb una curiosa comparança de Ginard amb Paul Morand qui escriuria un llibre sobre Mallorca en els anys 60 del s. XX.  A Artà hi havia tradició de gent interessada per la botànica, especialment l'apotecari Pujamunt, Llorenç Garcies Font, que publicà articles sobre la flora d'Artà en revistes científiques a la primera meitat del s. XX. Sembla natural que una persona com Ginard, tan enamorat del paisatge també tengués coneixements botànics i els fes palesos en aquesta sèrie d'articles (4 en total) sobre les plantes de Sant Salvador, l'antic alcàsser andalusí convertit en església i també castell fortificat després de la conquesta. Malauradament l'església antiga es cremà després d'una epidèmia de pesta en el s. XIX i es bastí l'actual. Les murades i torres foren restaurades en els anys 60 del segle passat. La vista de les terres artanenques i gabellines és realment espectacular des de qualsevol angle del turó. Les escales que hi pugen des de l'església parroquial han estat restaurades i l'esmentat Sureda i Blanes, artanenc i escriptor, remembrà amb nostàlgia l'esglaonada de la seva època.

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura