Rafel Ginard: Colònia de Sant Pere
Artà - Colònia de Sant Pere

Rafel Ginard expressa la seva devoció per aquesta contrada del Llevant i queda embadalit en la contemplació des de la Colònia fins a L'Ermita.

Embadalit en la contemplació de l'esplanada de Sa Colònia i dels serrals de S'Ermita, faig un descobriment: aquí hi ha un resum de les belles arts. Pintura i Dibuix: els colors de la garriga i del sembradís, els crestalls de la terra llaurada i el traçat de les vinyes. Arquitectura i Escultura: marges i barraques i la grandiosa serra; Ses Beques, estàtues a mig fer. Música: singloteig de fonts, remor de picarols i esquelles, xiuladissa dels oratges. Dansa: vaivé de les ones, dels pins i tamarells. I, de més a més, com si amb això no n'hi hagués prou, aquests indrets van signats amb el prestigi de la Història, de la Prehistòria i de la Llegenda: coves i talaiots, rendició dels moros devers sa font de Sa Jonquera, el rei Jaume II caçant per Sa Devesa, contarelles de lladres i de contrabandistes.

"Visió de sa Colònia" a Croquis Artanencs, 1964

Rafel Ginard i Bauçà

(Sant Joan, 1899 – Artà, 1976). Escriptor i folklorista. Va estudiar al seminari de Mallorca i ingressà a l'orde franciscà. Estigué al convent de Sant Francesc d'Artà des del 1913 fins a la seva mort. El 1929 publicà el recull Croquis artanencs, model d'equilibri entre prosa culta i popular, on aplega les col·laboracions a la revista artanenca «Llevant» d'ençà de 1926. Molts dels escrits són dedicats al paisatge artanenc que tant el fascinà. De com era infant (1932) recull les seves memòries d'infant, ben diferents de les idealitzades memòries de Llorenç Riber, on presenta la vida en un poblet de Mallorca a la primeria del segle XX, en una narració realista que no estalvia cap de les penúries i estretors que passaven. Es presentà als Jocs Florals on fou premiat en diverses ocasions. Durant molts d'anys es dedicà a un gairebé exhaustiu treball de recerca sobre la poesia popular mallorquina, que donà com a fruit els quatre toms de El cançoner popular de Mallorca, publicats amb l’imprescindible col·laboració i complicitat de Francesc de Borja Moll, entre 1966 i 1975.

Tant en la seva obra en prosa com en la seva poc coneguda obra poètica, Rafel Ginard és un autèntic mestre del paisatge. La Colònia d'Artà, amb l'advocació de Sant Pere, té una tradició recuperada de terra de bons vins que ens parla d’un paisatge treballat per la mà humana.

 

Colònia de sant Pere

En època prehistòrica la presència de l'home ja es palesa en aquesta zona costanera. S'han trobat coves d'enterrament a sa Devesa i al turó del Molí, així com talaiots a sa Canova i can Blai. En època islàmica existí pels voltats una alqueria, Beni Ferrutx, i al Llibre dels Fets, el rei Jaume I explica la resistència que li oferiren els moros des d'aquestes muntanyes de Ferrutx, refugiats dins una cova i amb una gran abundància de bestiar per resistir el setge cristià. Després de la conquesta, amb la curta dinastia del casal de Mallorca, el rei Sanç establí una devesa reial per anar-hi a caçar i hi foren introduïdes espècies venatòries com el senglar, el faisà o el cérvol, amb tant d'èxit que els jurats de Felanitx es queixaven del mal que feien aquests darrers en els sembrats del terme.

L'origen de l'establit és una colònia agrícola semblant a la de Campos i d'altres arreu del país, que fou impulsada per dos germans alaroners anomenats Homar. Els primers colons procedien d'Artà i d'altres pobles de la comarca. El conreu de la vinya ha estat i continua essent important, i el raïm colonier és preuat, atès el microclima i el terreny que li donen unes característiques especials. Rafel Ginard hi destaca també el paisatge, en diferents articles d'èpoques diferents que recullen els canvis, avui dia vertiginosos, en l'aspecte de la Colònia. Altres escriptors l'han triada com a ambient de la seva obra, entre els quals Bartomeu Fiol, Miquel Àngel Lladó o Miquel Mestre.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.