Cançoner Popular: Sant Joan
Sant Joan

Rafel Ginard i Bauçà recollí aquesta glosa, atribuïda al reconegut glosador llucmajorer Antoni Garau i Vidal "Mestre Lleó".

 

" -Ja direu an En Lleó

una paraula secreta:

que un homo que no sap lletra

no pot esser glosador.

-Si aquesta no la trec neta,

altra cançó no faré.

Direu an es coremer.

que en el món va esser primer

s’enteniment que sa lletra."

Recollida a Llucmajor

 

Glosa popular

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Aquesta és una glosa emblemàtica, recollida per Rafel Ginard en la seva recopilació de Cançoner popular de Mallorca: una de les més extenses i completes realitzades mai en llengua catalana. La tradició oral l'atribueix aquesta glosa de manera versemblant a Antoni Garau i Vidal (Llucmajor 1818-1908), més conegut com a mestre Lleó, glosa reconegut per la seva brillant art d’improvisador i com a editor de diverses "plaguetes" de glosades. La més coneguda d’aquestes és Unions y Desunions / de fets moderns i antics / posat en varias cansons / d'hon poren prenda llisons / ets homos grans i petits / escritas en mallorquí / per Toni Garau / natural de Lluchmajor (1881). La glosa és el nom amb què hom coneix a Mallorca les unitats de poesia oral, creades de manera improvisada. Les funcions de les gloses poden ser múltiples, en funció del context o la intenció amb què sorgeixen. En moltes ocasions, la improvisació sorgeix com a art en diàleg, en el context dels anomenats “combats de picat”: les gloses són armes per atacar o defensar-se d'un atac. Els combats de picat solien organitzar-se a cafès i tavernes entre dos glosadors o dos grups de glosadors que es llançaven invectives improvisades per a l'entreteniment del públic. Alguns glosadors arribaren a tenir una gran anomenada, i eren acompanyats i defensats per grups de seguidors que els acompanyaven. Aquesta glosa recull l'enfrontament entre un predicador i un glosador per discernir si un home analfabet era capaç de fer gloses improvisades. “En el món va ser primer l’enteniment que la lletra”, resol Mestre Lleó, ben rotund.

 

Plaça del Centro

Aquesta és la plaça nova de Sant Joan on s'alça el Centre Catòlic edificat entre 1919 i 1922 sota l'impuls del rector Francesc Mas Galmés (1878-1953), fill predilecte de Sant Joan.  L'edifici  i la plaça varen se construïts sobre la rectoria vella, que es trobava en estat gairebé de runa en el moment del seu enderrocament. El nou edifici comptava amb cafè, teatre, projector de cinema i diverses sales destinades a les associacions catòliques. L'escultura que corona l'edifici representa el santjoaner fra Lluís Jaume Vallespir, missioner a Califòrnia amb fa Juníper Serra i assassinat pels nadius americans.

 

La repoblació impulsada per Jaume II de Mallorca a tota l'illa des del 1300  podria ser una fita important per a l'articulació del primer nucli poblacional. L'actual església parroquial, que substituí en gran part la que s'havia bastit a finals del XVI, fou beneïda el 1939.  En l'època andalusina les actuals terres santjoaneres formaven un conjunt d'alqueries i rafals amb sistemes de reguiu tradicionals. Arran de la conquesta catalana formen part del lot de terres corresponents al rei Jaume I. S'hi incrementa l'agricultura cerealista amb una panorama que, amb poques variacions, gairebé es manté fins a finals del s. XVIII en què augmenta la superfície dedicada a la vinya. L'estructura agrària és de tipus latifundista fins molt avançat el segle XX i la majoria dels propietaris no viuen en el terme municipal. La majoria de la població es compon de jornalers. Durant el s. XX el poble coneix el desenvolupament d'una certa activitat industrial. Cal remarcar l'activitat d'impuls de la modernització de tècniques agrícoles, de la qual pot ser exemple Antoni Oliver dels Calderers. Arreu del terme es poden trobar ben conservats elements d'arquitectura popular pròpia del Pla de Mallorca. També és remarcable l'ermita, dissortadament en estat ruïnós, de sant Onofre, situada dalt del puig homònim que és el punt culminant del terme. Sant Joan ha estat prolífic en lletraferits, entre els quals Miquel Gaià Bauçà, Miquel Gaià Sitjar, Climent Picornell, Arnau Company, entre d'altres. 

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura