Cançoner Popular: Porreres
Porreres

El paisatge, l'agricultura, els carrers, el nom o la manera de parlar són alguns dels aspectes dels quals tracten les cançons que fan referència al poble de Porreres i que recollí Rafel Ginard. 

A Porreres diuen “jaco”

i a Felanitx, “jaquet”;

a Campos diuen “bombet”;

¿a qual trobau que és més maco?

              Recollida a Sant Joan

 

¿Vols que et digui una cançó

que l’han feta dins Porreres?

Vint-i-set carabasseres

m’han fet un carabassó.

           Recollida a Porreres

 

Ses muntanyes de Porreres

són ses de Monti-Sion;

Bon Jesús! i no sé com

no hi han fetes oliveres!

            Recollida a Porreres

 

Gloses populars

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Les gloses són composicions poètiques de caire popular generalment improvisades. A Mallorca els versos, o també dits mots, són de set síl·labes i la rima ha de ser consonant. Les gloses antigament servien per a declarar l'amor, per a insultar, per criticar, per recordar un fet excepcional, per cantar mentre es treballava, per parlar de política, etc.  Les gloses formaven part de la vida mallorquina i els improvisadors més especialistes, els glosadors, gaudien de fama i reconeixement per part de la població. Després de dècades de decadència, les glosa improvisada es troba en un important procés de recuperació mitjançant tallers per aprendre a glosar. Els combats de picat han tornat a ser presents als cafès i a les festes populars i el públic torna gaudir de les invectives que es llancen els glosadors. En aquest cas tenim unes gloses recollides o referides al poble de Porreres que parlen sobre les muntanyes, l'agricultura, els carrers, el nom o la manera de parlar d'aquesta vila de la comarca del Pla de Mallorca.

 

El poble

La vila de Porreres, com bona part dels pobles més antics de Mallorca, va ser una fundació del rei Jaume II de Mallorca. A la plaça es poden distingir edificis monumentals com l'església parroquial dedicada a Nostra Senyora de la Consolació, el Centre Catòlic i la Casa Consistorial. Aquest darrer edifici haver de ser reconstruït a final del segle XIX a causa de l'incendi provocat pels fets revolucionaris de 1868. Aquest fet comportà al destrucció de gairebé la totalitat de l'arxiu municipal que servava gairebé 600 anys d'història de Porreres.

Pujant a Monti-sion, per la carretera que construïren els porrerencs, gairebé tot el poble, en un sol dia del mes de gener de 1954, encara podem veure alguns pilars gòtics molt espatllats, dels set qui hi havia originalment. A dalt ens impressionarà un claustre de planta pentagonal amb el terra malplà voltat de columnes porticades. A principis del s. XVI fou un col·legi on s’ensenyava allò que equivaldria a l’ensenyament secundari d’avui.  Primer fou finançat pels jurats de Mallorca i amb el temps se’n faria càrrec l’ajuntament de Porreres fins a la seva clausura en 1835. Cal que visitem la capella, amb volta de creueria, molt reformada durant el s. XVIII. La vista des del santuari és realment espectacular. Els albercocs de Porreres tenen molta anomenada arreu de Mallorca i en les primeres dècades del s. XX constituïren una activitat econòmica molt important al poble. La seva exportació com a albercoc sec s'estengué fora de l'illa i actualment el seu conreu i comercialització viu una revifalla. Hom pot dir que aquest poble ha sabut equilibrar els sectors productius d'una forma envejable, partint de la seva estructura agrària, amb l'elaboració de productes com confitures i fruita seca. El sector industrial i comercial ha pres embranzida d'uns anys ençà, i finalment també s'hi té en compte el sector de serveis, amb l'opció d'un turisme sostenible que podria constituir-se en model per altres pobles del Pla.

 

 

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.