Temps era temps...

L’hivern de 1285, n’Alfons el Franc havia envaït Mallorca amb les seves tropes per prendre l’illa al seu oncle, el rei Jaume II. Ja havia aconseguit la rendició, però uns quants lleials refugiats al castell d’Alaró resistien. Alfons hi pujà amb les tropes i els va exigir que lliuressin el castell. Respongueren que només reconeixien com a autoritat al bon rei Jaume II. Alfons s’enfurí i, davant les portes tancades de la fortalesa, cridà:

— L’Alt Alfons d’Aragó vos exigeix que obriu!

— Anfós, anfós... Aquí el menjam amb salsa —respongueren irònics dos soldats— i no coneixem cap altre rei que el nostre bon rei Jaume.

— Qui sou, desvergonyits? — demanà.

— En Guillem Cabrit i en Guillem Bassa, guerrers lleials al seu rei! — cridaren altius.

N’Alfons, irat, els engaltà:

— Si a ca vostra es mengen l’anfós amb salsa, a ca meva mengem el cabrit a la brasa i la merda la tirem a la bassa. Jur que si cabrits sou, com a cabrits morireu!

I donà ordre d’atac. El castell fou guanyat pels soldats d’Alfons i els dos guerrers varen ser condemnats a morir rostits a l’ast, com feien amb els cabrits. El rei no va tenir misericòrdia, però el poble recorda la gesta d'en Cabrit i en Bassa.

Dalt del castell d’Alaró es conserva, per sempre, el seu record de lleialtat.

Voleu explorar Mallorca en família i descobrir les històries i personatges de llegenda que s'escampen arreu del territori?

Descarregau gratuïtament el joc de L'illa dels Tresors, apte per a dispositius mòbils Android i IOS.

Per a més informació clicau aquí