El Comte Mal
Calvià

Diuen i diuen, que en...

Les nits de lluna plena, per l’alta muntanya de Galatzó, una llum verdosa recorre flamejant les penyes i una olor fètida de sofre omple l’aire. Tots els veïns de l’entorn ho saben. És l’ànima condemnada del Comte Mal, que cavalca incansable per les terres on va cometre les seves maldats. No té repòs perquè ni al cel ni a l’infern volen la seva companyia.

 

En vida, el Comte Mal, va ser un senyor despòtic i malentranyat. Ofegava els amitgers amb impostos, no pagava el sou dels jornalers, mentia en traçar els límits de les seves finques, deshonrava les donzelles, maltractava els animals i maleïa tot aquell que s’oposava a la seva voluntat. Diuen, per cert, que tenia un pacte amb el dimoni, segellat de maldat i odi.

 

Prop de les cases de la possessió de Galatzó, una roca foradada que en diuen s’Argolla li servia per torturar els seus enemics i, en haver-los mort, llançava els cadàvers dins els avencs de la contrada. D’ençà que va morir, moltes nits compareixia envoltat de flames damunt el cavall encès i parlava amb la seva dona. Li demanava que l’ajudàs a passar les penes de l’infern. Però ella li responia que si tot sol havia comès les seves maldats, tot sol les havia de purgar. Només l’oració i la creu servien per allunyar-lo.

 

És per això que la seva ombra maligna encara volta pel Galatzó, tot cercant el repòs impossible de la seva ànima en pena. I si hi anau en nit de lluna plena...

 

Voleu explorar Mallorca en família i descobrir les històries i personatges de llegenda que s'escampen arreu del territori?

Descarregau gratuïtament el joc de L'illa dels Tresors, apte per a dispositius mòbils Android i IOS.

Per a més informació clicau aquí

 

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.