Vicent Andrés Estellés: Banyalbufar
Banyalbufar

El gran poeta de les lletres valencianes, Vicent Andrés Estellés, va escriure aquest bell poema sobre les marjades que ben podríem situar a Banaylbufar.

"LXX

molt més que un temple, bastiria

amb les meues paraules, aspres i

humils, una marjada com aquelles

 

que vaig veure un dia a mallorca.

les pedres, sàviament organitzades,

amb una organització ben sòlida,

contribueixen a salvar de l’erosió

la terra batuda pels vents marins.

 

m’agradaria, amb una semblant assemblea

de pedres, preservar amb els meus mots

un idioma, un país, una forma de vida,

i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

 

com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada."

Text: Vicent Andrés Estellés

 

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924- València, 1993)

Horacianes, LXX, Les pedres de l'ànfora, Obra completa, 1974

Poeta, periodista I escriptor valencià, considerat com un dels renovadors de la poesia valaneciana contemporània. El seu interès per la poètica, el teatre I la cultura literària començà a una edat primerenca de manera autodidacta. En els anys de postguerra i durant la seva època d’estudiant de periodisme a Madrid va publicar els primers articles a diaris i vàries poesies.

Instal·lat de nou a València, va treballar al diari Las provincias i va publicar el seu primer llibre, Ciutat a cau d’orella (1953), al qual varen seguir Donzell amarg (1958) i L’amant de tota la vida (1966). A més de l’obra poètica va escriure relats de caràcter autobiogràfic a la dècada dels 80 i va publicar una novel·la breu, El coixinet (1987), i l’obra de teatre Oratoris del nostre temps (1978).

Als anys 70 publica alguns escrits a Mallorca i a Barcelona a més de seguir publicant a valència. El poble, la terra, la mort, la fam i l’amor varen ser alguns dels temes predilectes en la seva trajectòria. Les pedres de l’àmfora és un recull de poemaris que va ser guardonat amb diversos premis com el Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975).

 

Banyalbufar: Torre de ses Ànimes i marjades

Entre marjades i bancals, emmarcat pels paisatges de la Serra, es troba Banyalbufar. En un temps aquest indret fou un senyoriu que s’estenia gairebé per tota la vall.Les vistes des de qualsevol racó d’aquest indret ofereixen un paratge que duu del mar a la muntanya. A una mica de distancia del nucli de població, entre Banyalbufar i Estellencs es troba el Mirador o Torre de ses Ànimes. Aquest mirador està coronat per la Torre del Verger, una torre de defensa construïda a finals del segle XVI i que formava part de la xarxa de torres de la costa mallorquina.

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura