Miquel Costa i Llobera: Lluc
Escorca

El poema “Cançó dels pelegrins de Lluc”, de Miquel Costa i Llobera es va convertir en una mena d'himne del santuari.

“Cançó dels pelegrins de Lluc”

Dins el cor de la muntanya

Mallorca guarda un tresor.

Germans, en santa companya

pugem a la Casa d’Or.

Anem amb bandera alçada

com un exèrcit de pau...

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau!

 

Maria té santuaris

per tot aquest país bell:

mes entre puigs solitaris,

com a Reina té un castell.

Just és que sia adorada

dins un tan noble palau.

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau!

(...)

 

Lluc per Mallorca és encara

el sant racó de la llar:

i dins la llar de sa mare,

quin cor no es logra escalfar?

Nostra súplica inflamada,

Mare, aquí dins escoltau.

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau!"

Text: Miquel Costa i Llobera

 

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922)

"Cançó dels pelegrins a Lluc",  1883

Poeta, prosista i traductor. Nascut en una família de pagesos rics, que posseïen, entre altres finques, la península de Formentor, es va poder dedicar sempre al conreu de les lletres de forma intensa. L'any 1885 arreplegà la seva producció, Poesies, amb influència dels romàntics francesos i espanyols. En aquella època escrigué el seu poema més conegut «El pi de Formentor» el 1875, mostra encara de la reacció romàntica davant el paisatge. Més endavant enriquí el seu bagatge poètic amb la lectura atenta de Lamartine, Leopardi i Manzoni, dels quals adquirí la preocupació per la forma artística. La seva estada a Roma, on estudià teologia i fou ordenat sacerdot, li permeté l'essència del món clàssic, que impregna la seva obra. És autor de De l'agre de la terra (1897), Tradicions i fantasies  (1903) que inclou el poema narratiu «La deixa del geni grec», Horacianes (1906). Fou més valorat pels joves noucentistes de la primeria del segle XX, que no pels seus contemporanis immersos en el moviment modernista. Juntament amb Joan Alcover exercí un mestratge durador i intens sobre els poetes mallorquins del seu temps, tant coetanis com més joves.

 

El Santuari de Lluc

El Santuari de Lluc és un dels llocs de peregrinació més emblemàtics de l’illa de Mallorca. A prop de 400 metres d’altitud i situat entre muntanyes s’alça el monestir, amb l’hostatgeria, el museu i l’església on es venera la Mare de Déu de Lluc. El pelegrinatge a Lluc com a centre espiritual porta al visitant a contemplar el conjunt arquitectònic del santuari i la seva història que es remunta segles enrere. També permet admirar i descobrir la Serra de Tramuntana i els bells paratges que ofereix des d’aquest indret.

 

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura