Robert Creeley va passar un temps als apartaments de la Baronia. La seva estada va ser breu tot i què el marcà profundament com podem veure al poema "Paul".

PAUL

 

Mai em perdonaré per la

violència que el trist Paul Blackburn

m'impulsava, que al seu torn era atropellat per

el verí que les nostres impossibles

esposes s'escopien mútuament

en el paradís al qual havíem anat a parar, Mallorca, mitjans dels 50,

on un podia viure per no res i mentre,

escriure grans obres mirant constantment el mar blau, etc. Per què vaig lluitar

tantes succedànies batalles de l'existència amb

aquest específic amic, com certament ho era?

En la nostra primera trobada NYC 1950 parlàrem

dos dies i mig seguits sense sortir del

apartament. Se sabia Auden i Yeats

de cor i supervisat per Pound

havia començat a traduir els poetes provençals, i

estudiava amb Moses Fades a NYU. Què

dolça aquesta considerada assetjada vulnerable

persona la infància de la qual estava tan plena de Nova

Anglaterra, confusió abusiva, la seva mare, la tan

sovint absent poeta, Frances Frost! M'agradaria

que fos aquí ara, podríem seguir parlant,

Tindria companyia de la meva edat en aquesta

grisapagat claveguera a la qual anomenem

món fenomenal per on ell va caminar

la terra meravellosa i va conèixer els seus plaers.

The Collected Poems of Robert Creeley 1976 – 1995, 2006

(Arlington, Massachussets, Estats Units, 1926 – Odessa, Texas, Estats Units, 2005). Robert Creeley es dedicà a la poesia, prosa i edició, a més de l’ensenyament a diferents universitats. Va estar associat al grup Black Mountain i vinculat al Black Mountain College de Carolina del Nord. Amb els seus escrits contribuí a renovar la poesia estadounidenca de postguerra.

Va viure a Mallorca entre el 1952 i el 1955, primer entre els paratges de Banyalbufar passant un temps a l’apartament la Baronia i, després, traslladant-se a la Bonanova, a Palma. Fundà a Mallorca l’editorial Divers Press amb publicacions que foren rellevants per la literatura americana, i la revista Black Mountain (1954-1957) de la qual era director.

La seva estada va ser un breu període que el marcà profundament. Mallorca es convertí en lloc idíl·lic per la recerca del refugi i, al mateix temps, del treball, de l’art. L’illa estimada es va recollir a The Island i també en la publicació Escrit a Mallorca: poemes i relats, un recull de poemes apareguts al llarg dels anys d’estada a l’illa.

Entre marjades i bancals, emmarcat pels paisatges de la Serra, es troba Banyalbufar. En un temps aquest indret fou un senyoriu que s’estenia gairebé per tota la vall.

La Baronia fou un casal format per habitatges, clastra, celler i torre de defensa del segle XVII. Actualment part de les dependències d’aquest conjunt formen un hotel. Altre part està dedicada a habitatges, i la clastra és lloc d’acollida de diferents activitats culturals.

El conjunt de la Baronia es considera el centre d’aquesta institució senyorial que dominava Banyalbufar en temps de la conquesta. El casal va passar per diferents mans en herencia fins al segle XX, quan les propietats es posaren en venda i es parcel·laren.