Carme Riera: Carrer de Pueyo amb Jaquotot i Oliva
Palma

La casa de Palma on vaig anar a viure quan tenia un parell de setmanes i hi vaig passar la infantesa i l’adolescència, la va comprar el besavi cap al 1880. Construïda amb els maons de pedra de Santanyí, que fins fa poc eren elements característics de l’arquitectura mallorquina, ocupa el fons del carrer que s’inicia a la plaça de Weyler i impedeix que aquest continuï recte fins a la Rambla. Per arribar-hi cal tombar a mà esquerra i seguir uns cinquanta metres pel carrer d’Oliva, entre el mur del convent de les Caputxines i les parets de ca nostra.

[...]

El nostre carrer és estret, com molts del centre de Ciutat, i curt. Unes cent-cinquanta passes, les solia comptar quan tornava d’escola. Com que la corba que fa quan comunica amb el del Jaquotot i Oliva és pronunciada, impedeix el tràfic de vehicles de quatre rodes, per això no hi passen quasi cotxes.

Temps d'Innocència, 2013
 

Carme Riera

(Barcelona, 1948). Narradora, guionista, filòloga i Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves novel·les es troben Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), Dins el darrer blau (1994), L’estiu de l’anglès (2006) i Temps d’innocència (2013), aquest darrer un recorregut per la seva infantesa i records a l’illa de Mallorca. Ha estat guardonada amb nombrosos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura (2001) i el Premio Nacional de las Letras (2015). El 2012 va prendre possessió com a membre de la Real Academia Española amb el discurs Sobre un lugar parecido a la felicidad.

 

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.