José Carlos Llop: Carrer del Jardí Botànic
Palma

Desde esa sala de estar de jardín Botánico, 6, se contemplaba la ciudad de los campanarios, los arbotantes góticos, las torres y cierta nostalgia de cúpulas bizantinas y cebollas orientales. Al fondo, el solemne buque de la catedral, su denso mascarón de proa, reconstruido tras el terremoto de 1882. Sobresalían entre tejados algunas palmeras – racimos de bombillas naranja sus dátiles – y las copas de los plateros de La Rambla, como un caudalosos río vegetal: fulgores de verde entre el gris, blanco y oro viejo de los edificios.

(Des d'aquesta sala d'estar de jardí Botànic, 6, es contemplava la ciutat dels campanars, els arcbotants gòtics, les torres i certa nostàlgia de cúpules bizantines i cebes orientals. Al fons, el solemne vaixell de la catedral, el seu dens mascaró de proa, reconstruït després del terratrèmol de 1882. Sobresortien entre teulades algunes palmeres - raïms de bombetes taronja seus dàtils - i les copes dels argenters de la Rambla, com un cabalosos riu vegetal: fulgors de verd entre el gris, blanc i or vell dels edificis. Traduït per Carlota Oliva).

En la ciudad sumergida, 2010

José Carlos Llop

(Palma, 1956). Escriptor, poesia, novel·la, assaig. És especialment conegut pels seus diaris, els quals tenen una important presència dins la seva trajectòria. Entre l’extensa producció literària es destaquen els següents títols: La ciudad invisible (1991), El Japón en Los Ángeles (1999), Diarios (2000), La escafandra (2006), París suite: 1940 (2007), La ciudad sumergida (2010), a més de la seva darrera publicació, Reyes de Alejandría (2016). Crític i articulista, és col·laborador de premsa a publicacions com Diario de Mallorca i traductor de diverses obres. Una part de la seva obra ha estat traduïda a França, per la qual rebé el Prix Écureuil de Littérature Étrangére al 2008.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.