Miquel Dolç: Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí

             

INVOCACIÓ A SANTA MARIA DEL CAMÍ

      A Josep Capó Juan

 

Mil viaranys de pols daurada

fins a la teva fita alada

ens han menat, des del matí

d’aquesta vida alatrencada,

Santa Maria del Camí.

 

Sobre una boira falaguera,

de Catalunya fins aquí

de grat t’obrires la carrera,

gentil i blava marinera,

Santa Maria del Camí,

 

i ja no saps què t’enamora

més, si la vall verda i sonora

de Coanegra que et nodrí,

o si la plana que t’adora,

Santa Maria del Camí,

 

plena de ceps, garbes i fulla,

i et besa els peus com un jardí.

L'ombra que s'allarga, 1984

Miquel Dolç i Dolç

(Santa Maria del Camí, 1912 – Madrid, 1994). Poeta, crític, traductor. Va cursar estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília, per tornar a Mallorca i continuar els estudis, llicenciar-se a Barcelona i doctorar-se a Madrid. Pel que fa a la crítica literària ha escrit sobre diversos autors a més de traduir al català a Virgili, Tàcit, Ovidi i altres autors clàssics. La seva trajectòria va començar amb El somni encetat (1943) per seguir amb títols com Elegies de guerra (1948), Flama (1962), Imago mundi (1973) o Sàtires i epigrames (1994). En el recull titulat L’ombra que s’allarga (1984) dedica els poemes al seu poble Santa Maria del Camí.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.