Martin Amis: Estació de Bunyola
Bunyola

Al tren de Sóller a Palma hi havia un sistema de classes molt estricte. El vagó de primera classe era un autèntic saló mòbil, una mena de tocador profusament encatifat, amb sofàs i quadres i oscil·lants aranyes al sostre. Segona classe era com una barberia burgesa de cuir i mirall i antimacasar. Però quan viatjava sol sempre em decantava per la fusta nua de tercera, per una raó que fa sentir-me una mica astut. En aquells vagons silenciosos, ordenats, atapaïts de gent sempre existien més possibilitats de presenciar una cosa que mai podria veure al nord protestant: mares alletant als seus fills. I encara que la nuca dels lactants em semblava sens dubte molt bonica, he de confessar que el que realment m'agradava era l'abans i el després. Ningú més mirava: ningú li prestava la menor importància. En un país on els turistes en bikini eren detinguts a punta de pistola, seguia existint aquesta nuesa virtuosa, invisible per a tots excepte per a aquell furtiu jovenet estranger els pensaments del qual ja havien deixat de ser purs.

Experience, 2000

Martin Amis

(Swansea, 1949). Novel·lista britànic. Va estudiar a la universitat d’Oxford. És fill del també escriptor Kingsley Amis. Va tenir un començament brillant amb el seu primer llibre, El llibre de Rachel (premi Somerset Maugham el 1973). En les seves obres tenen cabuda novel·les, relats curts, relats autobiogràfics i l’assaig. Ha colaborat amb diversos diaris i publicacions com el Times Literary Supplement,  el Sunday Times, The Observer o The New York Times. A la seva extensa trajectòria varen seguir altres títols com Time's Arrow (1991), Night Train (1997), o el volum autobiogràfic Experience (2000).

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.