Jaume Fuster: Súmir
Sóller

Els Espadats de Tramuntana, ara ho vèiem, s’obrien en una badia, al fons de la qual, se’ns digué, hi havia el poble de Súmir, una vila de pescadors i de pagesos, amb un port arrecerat, del qual, abans, sortien vaixells cap Adia, noliejats pel marxants de l’Illa.

[...]

El sol s’havia amagat rere la carena de les Muntanyes de Tramuntana, la Serra, l’anomenaven els illencs, i una llum blava, amb un matís de groc, encara, il·luminava la nostra navegació.

Súmir era un poble que s’enfilava pels pendissos, voltat, per la banda de terra, de tarongerars, ametllerars i camps de conreu. El moll dels velers era ben buit i no hi havia cap barca al moll dels pescadors. Tampoc no hi havia gent als carrers costeruts de la vila que anàvem destriant a mesura que ens hi acostàvem. Ni gent ni animals: hi mancaven els clapits dels gossos, els miols dels gats, els renills de les eugues, els escaïnaments de l’aviram, els brams dels ases, el bruel de les vaques i el bel de les ovelles..., ni tan sols hi havia en l’ambient la piuladissa d’ocells, pròpia d’una terra tan ufana. Fins i tot les gavines que havíem topat a les envistes de l’Illa i que ens havien acompanyat amb els seus xiscles, ara havien fugit.

L’illa de les Tres Taronges, 1987

Jaume Fuster

(Barcelona, 1945 – L’Hospitalet de Llobregat, 1998). Escriptor, traductor, articulista i guionista. Autor molt reconegut de la literatura catalana contemporània, formà part de la generació literària dels setanta i del col·lectiu Trencavel. Compromès com a activista cultural, va participar als moviments culturals per l’ús oficial de la llengua catalana i en la producció literària. Amb L’illa de les tres taronges (1983) inicià una trilogia que va tenir continuïtat amb L’anell de ferro (1985) i El jardí de les palmeres (1993).

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.