Sebastià Alzamora: Els búnkers del Trenc
Campos

El van destinar a la platja de Sa Ràpita, on, en companyia d’uns altres quatre homes, havien de vigilar la possible – se suposava que imminent - arribada per mar de tropes republicanes. Els havien deixat unes provisions a base de menjars deshidratats que treien la gana només de mirar-los, i també els havien armat amb uns fusells dels quals, a hores d’ara, Jeremies no en recordava gairebé res, excepte el detall que es veien tan antiquats i obsolets que, en cas d’una eventual confrontació, feien tot l’efecte de ser més eficaços com garrots que com armes de foc. Mentre durà la calor d’estiu, el millor que podien fer era passar les nits al ras, dormint per torns estesos damunt l’arena. Però quan el temps refrescàs, es veurien obligats a compartir l’exigu espai d’un niu de metralladores que se’ls havia designat com a centre de vigilància i d’operacions.

Sara i Jeremies, 2002

Sebastià Alzamora

(Llucmajor, 1972). Escriptor, crític literari, gestor cultural. Sebastià Alzamora combina aquestes tres vessants amb l’escriptura de poemaris, novel·les i assaig, a més de col·laborar en mitjans de premsa, revistes científiques i altres mitjans de comunicació. Entre les seves obres es troben Rafel (1994), Mula Morta (2001), L’extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005) i, recentment, La malcontenta (2015).

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.