D’aleshores ençà, em cridava els matins perquè anés a missa amb ella. Quina son, quina lassitud del cos suat, mollà entre els llençols, el so feixuc! M’aixecava. Qui hauria gosat contradir una cosina que havia vist la Puríssima! Ens estopejàvem els ulls amb aigua fresca, ens pegàvem una pentinada, i cap a l’església s’ha dit, amb fred, i fosca, arrufades, de bracet. De tant en tant trobàvem qualque home, que s’escurava la gorja i escopia. Miolaven moixos, lànguidament; escainava un gall. En el cel guspirejaven estrelles. A les teulades, clapes de l’alba insinuant-se. Les cases cluques, endormiscades, grisenques, geperudes. A l’església, només quatre beates velles, ombres incertes dins la foscor cantellosa dels bancs. La capella, d’aspres columnes de mig arc, enllaçades al sòtil en una mena de nus, emboirada per la fosca de la nit i la claror del dia; el vitratge projectant frassèlies, com una baralla de colors damunt el trespol de pedra picada. I, davant l’altar, el sacerdot, místic i solemne. I era el confés de na Maria. I junts tramaven dur totes les al·lotes del poble a uns cursillos en un monestir que hi ha entre muntanyes, pels afores de Ciutat.

39º a l’ombra, 1968

(Santanyí, 1941). Escriptora de novel·la, narrativa i poesia. Observadora incansable i escriptora autodidacta. Va combinar el contacte amb la literatura i la creació literària amb feines diverses en diferents sectors. Al 2000 es va dedicar de ple a l’escriptura i la lectura. Ha publicat novel·les com Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011) llibres de contes, i reculls de poesia com Lovely (2009), Sota el paraigua del crit (2013) i Fred als ulls (2015). El 1967 va ser guardonada amb el premi Sant Jordi per la novel·la 39º a l’ombra, reeditada al 2002. El 2016 la seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.