Temps era temps...
A Mancor hi havia una casa on deien que hi sortia por. Ningú no s’hi volia acostar gaire i molt menys quedar-hi a dormir o a viure. L’amo la tenia tancada amb pany i clau. Un vespre, quatre jovenots que havien rodolat per les tavernes i cantat serenates a les al·lotes, volgueren provar de dormir-hi. Demanaren la clau i se n’hi anaren amb un bon garrot perhom. Obriren totes les cambres i no veren res estrany. Se colgaren dins un llit i just en apagar el llum començaren a sentir un renou esglaiador: crits, potades, malediccions, arrossegar de cadenes, cruixits de bigues... Encengueren una espelma i tot s’acabà. Quan l’apagaren, altra volta aquell renouer recomençà encara més fort, pareixia que la casa s’havia d’esbucar i el llit s’engronsava com un vaixell en nit de tempesta. Això va succeir mitja dotzena de vegades fins que –morts de por- s’aixecaren i –a un racó- hi trobaren un homenot que fumava una pipa disforja. Pels forats del nas i per la boca li sortia tant de fum com si dins el seu cos hi hagués l’infern. Un dels joves anà per pegar-li garrotada, però ell li envergà una galtada tan forta que li va fer botir el garrot fins al sòtil. Els jovençans, més regirats que un cuc, arrencaren a córrer tan fort que se pegaven amb els talons per les anques.
I encara corren si no s’han aturat!
A la casa, ningú més hi ha tornat a entrar. Mem qui serà tan valent o valenta d’atrevir-s’hi!
Voleu explorar Mallorca en família i descobrir les històries i personatges de llegenda que s'escampen arreu del territori?
Descarregau gratuïtament el joc de L'illa dels Tresors, apte per a dispositius mòbils Android i IOS.
Per a més informació clicau aquí
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.