Rondalla: Avenc de Son Pou
Santa Maria del Camí

Segons la rondalla recollida per Josep Capó, a l'avenc de Son Pou havia un tresor amagat.

Aquesta muntanya és buida. Al seu interior hi ha un gran palau o castell encantat, amb grans sales i columnes de pedra de marbre de colors, fonts d'aigua viva i olla de tenebres per posar-hi els atrevits. Hi habiten set fades que vetlen el tresor. Els dies de bon sol i les nits clares de lluna, dormen, però sempre almanco n'hi ha una que vetla el tresor. En les tempestats de trons i llamps tenen gran festes amb música, danses i saraus i convits on no hi falta res de les coses més exquisides per menjar i beure. Els dies ennigulats o de boira, surten per aquests clivells - però com t'he dit, sempre en queda almanco una a guardar - per reunir-se amb fats i fades d'altres indrets. Qualque vegada han tirat junta damunt les branques del noguer de Son Pou, o del murteres de Son Berenguer, o del lledoner de Son Torrella. Na Maria abandonà el lloc sense sebre si somniava o si estava desperta. Ho contà tot a ca seva. Son pare i sa mare es pensaven si havia perdut el cap, però tant ho repetí que a la fi acabaren per dir: - Res no podem perdre de fer encendre un ciri. Ja veurem que succeirà. I un diumenge encengueren el ciri de set lliures...

El tresor de l'avenc de son pou

Rondalla popular recollida per Josep Capó. Recitat per Mika Noguera.

Llegenda recollida per Josep Capó

Durant segles, la literatura oral ha envoltat de llegendes fets i situacions que per al poble pla tenien una explicació difícil o considerava especialment singulars. Les llegendes, a diferència de les rondalles, presenten una part real, generalment referida a uns fets, uns llocs o a uns personatges històrics; que es mescla amb una altra fantàstica i sobrenatural. Les llegendes de Mallorca expliquen l’origen dels astres i els fenòmens atmosfèrics, el començament del món i de la humanitat, la formació d’accidents topogràfics com muntanyes, coves i fonts o algunes propietats de les plantes. Les llegendes mallorquines també situen en llocs coneguts personatges sobrenaturals com bruixes, bruixots, fades, nanets, gegants, animals fabulosos, dimonis i ànimes en pena. La religió i els personatges mítics, històrics o inventats, també tenen el seu lloc a les històries llegendàries de l’illa, com per exemple el rei Jaume I o Sant Vicenç Ferrer.

En aquest cas la llegenda, recollida per l'especialista Josep Capó, explica l’existència d’un tresor dins l’avenc de Son Pou, amagat dins un palau luxós i custodiat per una sèrie de fades que impedeixen trobar-lo perquè sempre n’hi ha alguna de vigilant.

 

L'avenc de Son Pou

L’avenc de Son Pou és una cavitat natural situada en les terres de la possessió del mateix nom, molt propera al torrent de Coanegra. Antigament era anomenat la cova des Coloms, l’avenc de Coanegra o la cova d’en Botó. Els primers descensos per l’obertura superior daten del segle XIX. El túnel d’accés, de més de 50 metres de recorregut, va ser projectat per l’escriptor i arquitecte, Pere d’Alcàntara Penya i va ser construït el 1894. L'objectiu d'aquesta obra era poder extreure els excrements de colom que eren emprats com adob, però les propietat de l'indret, l'atmosfera de clarobscur i les formacions càrstiques que presenta, han fet d'aquest un indret de llegenda, d’inspiració per als poetes.

Molts d’escriptors mallorquins li han dedicat poemes i escrits i una placa commemora els encontres literaris dels poetes de l’Escola Mallorquina de finals del XIX. Miquel Costa i Llobera deixà constància de la seva visita l’estiu de 1900 amb els següents versos: Tot és aquí titànic, august, solemnial, / Tot aquí té un caràcter que lo vulgar desterra. / Enlloc se trobaria com en aquest coval / Un monument a posta per cripta sepulcral / Dels fills més grans de nostra terra. Des de final del segle XIX fins fa pocs anys s’hi ha portat a terme diverses trobades literàries, homenatges a escriptors, presentacions de llibres i fins i tot concerts de corals.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.