Des del mirador de Son Marroig, Julio Cortázar arribà a veure el raig verd.

Ayer, desde el mirador del Archiduque Luis Salvador, miré una vez más hundirse el sol en el mar. Un amigo mencionó el rayo verde, y me dolió por adelantado que los niños presentes lo esperaran con la misma ansiedad con que yo lo había deseado en mi absurdo horizonte suburbano; ahora sería peor, ahora las condiciones estaban dadas y no habría rayo verde, los padres justificarían de cualquier manera el fiasco para consolar a los pequeños; la vida — así la llaman — marcaría otro punto en su camino hacia el conformismo. Del sol quedaba un último, frágil segmento anaranjado.

Lo vimos desaparecer detrás del perfecto borde del mar, envuelto en el halo que aún duraría algunos minutos. Y entonces surgió el rayo verde, no era un rayo sino un fulgor, una chispa instantánea en un punto como de fusión alquímica, de solución heracliteana de elementos. Era una chispa intensamente verde, era un rayo verde aunque no fuera un rayo, era el rayo verde, era Julio Verne murmurándome al oído: ¿Lo viste al fin, gran tonto?

“El rayo verde”. Papeles inesperados, 2009

Recitat per Henar Arribas.

(- Ahir, des del mirador de l'Arxiduc Lluis Salvador, vaig veure un cop més el sol que es fonia dins de la mar. Un amic va xerrar llavors del raig verd, i em va saber greu pels infants presents, per si l'esperarien amb la mateixa ansietat amb què jo l'havia desitjat en el meu absurd horitzó suburbà. Ara seria encara pitjor, ja que les condicions eren propícies i no hi hauria cap raig verd, els pares justificarien el frau de qualsevol manera per consolar els menuts; la vida - així l'anomenen - marcaria un altre punt a favor del conformisme. Només quedava una darrera i fràgil trinxa de sol, tarongina. La vàrem veure desaparèixer per darrera del llindar de la mar, perfecte, envoltat en un tel que encara durava uns minuts més. I va ser llavors quan va sorgir el raig verd, que no era un raig sinó una resplendor, una espurna instantània en un punt de fusió alquímica, de solució heracliteana d'elements. Era una espira intensament verda, era un raig verd tot i que no fos un raig, era el raig verd, era Juli Verne que em deia a cau d'orella: A la fi l'has vist, beneitot? - Traduït per Carme Castells.)

(Brussel·les, 1914 – París, 1984). Julio Cortázar va néixer el 1914 a Brussel·les, on son pare era funcionari de l’ambaixada argentina, però amb l’esclat de la I Guerra Mundial la família es traslladà a Buenos Aires. Professor de literatura en diverses institucions educatives, el 1954 començà a treballar com a traductor per a la UNESCO i traslladà la seva residència a París. En la seva obra destaca Rayuela, publicada el 1963 i que li suposà un ampli reconeixement de la crítica i una gran acceptació popular. És una novel·la innovadora en la tècnica narrativa, plena d’humor i originalitat. A més de novel·la, Cortázar va escriure contes, assaig, crítica literària i fou un excel·lent traductor literari.

L’autor va descobrir Mallorca gràcies a l’autora nicaragüenca Claribel Alegría i s’instal·là a la seva casa de Deià, per primera vegada els anys 60.  De la seva estada a Mallorca en deixà constància a la narració “El rayo verde”, en la qual evoca la lectura juvenil de la novel·la del mateix títol de Jules Verne.  Un dia, contemplant una posta de sol des del mirador de Son Marroig, Cortázar va ser capaç de veure aquest raig verd que l’havia obsessionat al llarg dels anys: va ser així com a Mallorca va descobrir que les quimeres que es desitgen i persegueixen es poden fer realitat. El relat està inclòs en el llibre Papeles inesperados, editat pòstumament per la seva primera esposa, Aurora Bernárdez.

L’any 2009, la primera esposa de Cortázar, Aurora Bernárdez, va tenir cura de l’edició d’un conjunt de textos inèdits, entre els quals es troba El rayo verde. Els textos de Papeles inesperados varen ser escrits amb finalitats diverses i són una mostra dels múltiples registres de l’escriptor, del seu compromís social, de la seva erudició.

Amb El rayo verde, Cortázar ens convida a connectar amb un dels elements més recurrents de la costa de Tramuntana: l’atracció de la posta de sol, que des d’aquests paratges es contempla especialment bella, ja que permet contemplar el contacte de l’astre amb la línea de l’horitzó a la mar. És en aquest punt que es produeix el fenomen científic del raig verd, popularitzat per Verne i invocat per Cortázar.