A una de les seves estades a Mallorca, Ruben Darió es va allotjar a Cartoixa.

En los campos pedregosos, donde se alzaban amontonamientos de rocas grises y blanquizcas, y entre los olivos que hacía recordar la pagana Grecia, y en los valles en donde se abre la granada y da su miel el sexual higo, y cuelgan de las viñas las uvas que recuerdan la siesta del fauno mallarmeano, y hay flores y espigas, y verdes hojas de maíz, no sorprendería ver surgir de repente allá un egipán, aquí una ninfa o hamadriada, a son de flauta de carrizos como es consuetudinario en el mundo de las líricas y helénicas ficciones. Los mozos son fuertes y de ojos vivaces y cuerpos gallardos y las muchachas adolescentes son formadas y redondeadas donde conviene por la madre naturaleza como la prodigalidad y hermosura que placen a los saltantes sátiros y a los alegres demonios.

El oro de Mallorca, 1913

("En els camps pedregosos, on s'alçaven caramulls de roques grises i blanquinoses, i entre les oliveres que feien recordar la pagana Grècia, en les valls on es bada la magrana i dóna mel la figa sexual, i pengen dels ceps els raïms que recorden la migdiada del faune de Mallarmé, i hi ha flors i espigues, i fulles verdes de blat de les índies, no sorprendria veure-hi aparèixer de sobte allà un egipà, aquí una nimfa o hamadríada, al so de la flauta dels canyissos com és consuetudinari en el món de les líriques i hel·lèniques ficcions. Els al·lots són forts i tenen ulls vitencs i cossos gallards, i les al·lotes adolescents són formades i arrodonides allà on convé per la mare natura, com la prodigalitat i belles que plauen als sàtirs saltironants i els dimoniets alegres." Traduït per Carme Castells).

(Metapa, Nicaragua, 1867 – Lleó, Nicaragua, 1916). Rubén Darío va ser un dels grans renovadors del llenguatge poètic en castellà, un poeta determinant en la poesía hispana del segle XX. Va néixer a Metapa, el 1867, i es va educar en l’ambient culte de la família materna, integrada en els cercles intel·lectuals del país.

La poesia de Rubén Darío s’inicia amb una fonda preocupació per la forma, que suposa la introducció del simbolisme i parnassianisme francès a la poesia castellana. La publicació d’Azul el 1888 és la màxima expressió del modernisme llatinoamericà, amb característiques pròpies i diferenciades dels moviments europeus del moment. Sense mai perdre la preocupació per la bellesa formal i l’esteticisme introdueix en la seva poesia noves inquietuds, l’expressió d’una intimitat angoixada i de preocupacions sociohistòriques que culminen en l’obra Cantos de vida i esperanza del 1905.

Darío va ser membre del cos diplomàtic del seu país i corresponsal del diari La Nación, dedicacions que li permeteren complir el seu desig de viatjar per Europa. Va visitar Mallorca en diverses ocasions; el 1906 va viure a la barriada del Terreno de Palma i el 1913 es refugià a la Cartoixa de Valldemossa per recuperar-se de la seva malmesa salut. Durant aquestes estades va escriure articles aplegats sota el títol La isla de Oro i una novel·la inacabada El oro de Mallorca que és una autobiografia novel·lada. L’autor s’amaga sota el personatge de Benjamín Itaspes i descriu situacions i personatges de la realitat mallorquina.

L’edifici de la Cartoixa també es coneix amb el nom del Palau del rei Sanç perquè Jaume II n’ordenà la construcció com a residència del seu fill Sanç. A finals del segle XIV el rei Martí l’Humà el va cedir als frares cartoixans de Sant Bru, que hi varen fundar el monestir i hi varen romandre durant quatre segles, fins l'any 1835.

Amb la desamortització, la Cartoixa va passar a mans privades. Això explica la seva decoració actual, típica d'un casal mallorquí, més adequada al seu nou ús residencial. La Cartoixa esdevingué lloc d'acollida d'hostes il·lustres que han contribuït a enriquir la seva història, com són Rubén Darío, Azorín, Unamuno, Santiago Russinyol, Eugeni d'Ors, entre d'altres.

L'estada a Valldemossa va deixar petja en l'obra de Rubén Darío, i concretament en la seva obra poètica hi trobam recollit el poema "La Cartuja", un arravatat text que ens duu de visita per les estances i la història de l’edifici.