A manera de pregària, Blai Bonet, realitza en "Oda al poble rural", un cant a la natura.
Estimats siguin
la formiga,
l'oronella,
l'esbart
d'estornells
que,
a l'octubre,
ennegreix,
innumerablement,
el cel estirat
i net.I els ulls
dels teuladers,
les boles
de la sivina,
els lledons
madurs,
les ungles
i els dits
plens
de tinta
dels nois
que juguen
sota els llums
de la plaça.
I les taques
de la pell
dels qui pateixen
del fetge.
Estimades siguin
totes
les petites
negrors
del poble.
I les picades
d'abella,
el mal
de cap,
el cop
amb un martell
damunt
els dits,
la xavalla
del dolor.
"Oda al poble rural" Comèdia, 1960
(Santanyí, 1926 – 1997). Poeta i novel·lista. De família pagesa va néixer a Santanyí el 1926. Va estudiar al seminari de Palma però una afecció pulmonar el va obligar a hospitalitzar-se durant un llarg període. El seu llibre Entre el coral i l'espiga (1952) trenca formalment amb la tradició de l'escola poètica mallorquina, devota d'Alcover i Costa i Llobera. Cant espiritual (1953) representà el primer reconeixement públic de l'obra de Bonet, amb l'obtenció del premi Carles Riba. Comèdia (1960) suposa un acostament al realisme social i el tancament d'un cicle. El seguiran els reculls L'evangeli segons un de tants (1967), Els fets (1974), Has vist algun cop, Jordi Bonet, can Amat a l'ombra? (1976), etc. El 1958 publicà El mar, del qual se n'ha fet una versió cinematogràfica, on apareixen records d'infantesa i joventut, entre els quals l'estada al sanatori de Caubet. Judas i la primavera (1963), Míster Evasió (1969), Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) són una mena de diaris, on el collage textual ens acosta de ple a l'univers bonetià en tot la seva esplendor. Els seguiran La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992). Escrigué obres d'encàrrec sobre art i col·laborà amb articles a la premsa fins al final de la seva vida.
Amb Comèdia, Blai Bonet s'aproxima al realisme social proper a la poesia de Blas de Otero d'aquells anys. És un conjunt de 19 poemes on traça la seva biografia amb veu inconfunsible.
Les guies antigues deien que Santanyí «està unit a Palma amb una línia de ferrocarril». Actualment i, si voleu, de manera incomprensible ja no és així, paradoxalment una illa que suporta un alt índex de mobilitat gran part de l'any té menys kms de ferrocarril ara que fa cent anys. El cert és que la vila era enfora de remeis i prop de la mar, comparada amb d'altres, per això els calgué una bona murada que els protegís dels atacs de pirates arribats de Berberia per endur-se'n persones i bestiar. Encara es poden veure fragments de l'antiga fortificació dins el poble, el més espectacular és l'anomenada Porta Murada. Endemés dels pirates han tengut de sempre un altre contrari, el clima. Curiosament aquest contrari s'ha girat en benefactor i actualment el terme de Santanyí és un dels indrets turístics per excel·lència a l'illa, no tan sols pels seus hotels sinó especialment pel nombre de residències adquirides per gent provinent de l'Europa septentrional i central, sobretot d'Alemanya. En el mercat setmanal dels dissabtes no tan sols sentireu parlar alemany als visitants sinó també a qualque venedor. A qualque forn, tant de Santanyí com del llogaret proper dels Llombards podreu trobar un pa excel·lent fet amb farina de xeixa. Aquesta varietat de blat, molt adient per llocs on plou poc, ha estat mantinguda en aquesta zona i ara s'ha estès per altres llocs d'on havia desaparegut. Un poble petit però amb alta densitat d'escriptors: Bernat Vidal, Blai Bonet, Antònia Vicens, Miquel Pons, Antoni Vidal i Ferrando, entre els més coneguts.
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.