Rondalla: Sineu
Sineu

Evocam la rondalla recollida per Antoni M. Alcover que explica per què el campanar de Sineu es troba separat de l'església. 

 

"Diuen que va esser que es santjoaners un temps no tenien campanar, i varen resoldre de dur-se'n es de Sineu un dia que vessen es sinervers descuidats. Hi anaren un dimecres que tots es sinevers eren an es mercat, i aquests males quimeres poques que les volguessen prendre es campanar!  Ets santjoaners anaven tots amb una partida de serros embolicats per sa cinta, fent cordellina; i ben feta que la feien, perque fos ben forta, que tot s'era mester.  Sobretot ell fermaren ben fermat es campanar amb aquelles cordes; i ja foren partits de cul enrera cap a Sant Joan fent corda, fent corda... Què me direu? Ell, com no tengueren pus serros, diuen: -Ara és s'hora! Se posen peu envant, peu enrera, i a la una, a les dues, a les tres, sus...! "

 

Rondalla

“De com el campanar de Sineu està decantat de l’església”

Aplec de Rondaies Mallorquines den Jordi des Racó, Mn. Antoni M. Alcover

La rivalitat entre pobles veïnats és un element recurrent en la cultura popular. Ben sovint les llegendes, les rondalles i les cançons populars fan referència a fets que originen o expliquen les males relacions entre dos municipis; s’hi mesclen elements reals amb ficticis. En moltes ocasions la brega és per la propietat d’un campanar, unes relíquies, una font, una muntanya o una porció de terra. En aquest cas, la rondalla ens convida a descobrir dues realitats del poble de Sineu i del seu entorn: el campanar de la seva esglèsia parroquial, construït separadament de la nau del temple; i un accident geogràfic que es troba en el camí de Sineu a Sant Joan, uns clots anomenats Els Cocons. L’imaginari popular ha creat entorn a aquests elements una llegenda sorgida evidentment a Sineu, per justificar-ne l’existència, i alhora demostrar la malevolença i alhora inoperància dels habitants del poble veí, Sant Joan. El campanar de l’esglèsia també és protagonista en una altra coneguda llegenda, que explica que sota la seva torre s’hi troba el pern del món, i que cada dia 31 de desembre hi ha d’anar el rector, el batle i l'escolà, per engreixar  el pern i que aquest no s'aturi mai de rodar.

La llegenda forma part de l’aplec de rondalles recopilades per Mossèn Antoni Maria Alcover, entre les quals hi ha també fabulacions sobre sants, animals, plantes, accidents geogràfics, personatges històrics, etc.

 

Plaça de l'església

L'edifici més emblemàtic de la plaça és l'església parroquial dedicada a Santa Maria, fundada al segle XIII però ampliada successivament al segle XVI al segle XIX. El pontet que uneix el temple i el campanar s'anomenada de Santa Bàrbara, patrona de les tempestes, per un llamp que hi impactà i matà els dos campaners. A la plaça també s'hi troba la posada de Defla, la casa al poble de la possessió més important de Sineu. L’escultura del lleó alat fa referència a l’evangelista Sant Marc, patró de la vila.

La seva església actual apareix documentada en 1248, però l'actual edifici, també gòtic, fou començat a construir el 1515 quan l'anterior patí un incendi que l'enderrocà. A finals del XIX s'hi feren algunes reformes, i actualment està en procés de restauració. És remarcable l'auster portal gòtic de l'entrada principal que dóna a la placeta de l'Església. A l'interior del temple hi ha un bon exemple d'art barroc a la capella del Roser, amb un retaule que fou obrat per Gabriel Torres a la primeria del s. XVIII. Potser l'obra més interessant és el retaule renaixentista de la capella de Sant Martí, flanquejat per Sant Nicolau i Sant Andreu, de finals del s. XVI, on hi apareix l'escut dels Rossinyol de Defla, que tenien el patronatge de la capellà. 

 

Molts de pobles atorguen malnoms o s'inventen llegendes que desacrediten qualque vila veïna. En la rondalla recollida per Alcover hi veiem una expedició de santjoaners a la vila més gran, al mercat més important del Pla, al lloc on guarden la barcella que servia de mesura oficial de gra. Com era de preveure l'eixida acabà en fracàs, tot i l'empenta mostrada pels frustrats lladregots, i és que robar un campanar no és cosa falaguera. El primer diumenge de maig se celebra la fira més important de la primavera a tot Mallorca, en aquest dia el mercat del dimecres, documentat des del 1319 per privilegi de Sanç de Mallorca, esdevé dominical. La placeta de l'església concentra els venedors més tradicionals, verdures, fruita, formatges, olives, bacallà, embotits. Sineuers, gent venguda de tot el Pla i visitants externs fan que no hi càpiga ni una agulla.

 

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Wow Mallorca

Foto: Toni Font Gelabert

Aquest punt pertany a la següent ruta temàtica:
Literatura