Cançoner Popular: Montuïri
Montuïri

La cançó següent, recollida al cançoner popular de Rafel Ginard, evoca uns fets que ocorregueren en una possesió del terme Montuïri, els quals foren molt comentats per tota la contrada. 

Madona de Son Vaquer,

ja poreu sortir aviada,

que sa vostra fia té

una dragona aferrada.

A sa Serra de Son Oms,

una farola han posada

per pegar qualque llumada

a s’enterro d’es dragons.

Un tal Miquel Garrover,

com de Son Vaquer venia,

deia an es qui coneixia

que En Francesc Pelut tenia

vint dragons dins un paper.

De Sant Juan eren molts,

i de Montuïri, trenta;

no pegaren cap sempenta,

però tiraren dragons.

-Madona de son Vaquer,

¿què vàreu fer d’es dragons?

-En férem botifarrons

per com es gendre vengué.

Un dragó com un aumud

trobaren dins un paper.

madò Morta já no té

cap cabei en es puput.

An es pastor de Maià

li va sebre molt de greu

que a un ball que era seu

dragons hi varen tirar.

Es dematins s’arromanguen

per anar a munyir dragons.

De Sant Joan eren molts

Montuïri i Vilafranca.
Un barco estranger
per dins Maià s’anegava
de tant carregat que anava
d’es dragons de Son Vaquer.

El rei d’Espanya ha sabut

qui ha fetes ses funcions

qui ha amollat es dragons

En Malherba i en Pelut.

[...]

 

Gloses populars

“Els dragons de Son Vaquer”

Cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard

Aquestes gloses ens permeten connectar amb una de les dimensions de la cançó oral a Mallorca: la seva funció narrativa, que dóna lloc a un bon nombre de cançons llargues. En aquest cas, les gloses relaten un fet ben curiós esdevingut a final del segle XIX a la possessió de Son Vaquer, situada dins el terme de Montuïri però molt a prop del límit amb Sant Joan. Un grup de joves havia organitzat un ball, però dos individus, anomenats Malherba i Francesc Pelut, decidiren esbucar-lo. Esbucar un ball era considerada la major ofensa que es podia fer als joves que l’organitzaven. Generalment consistia en apagar els llums, cremar pebres de cirereta per provocar la tossina, llançar olles plenes de brutor o tocar insistentment les baules de la porta. En el cas de Son Vaquer s’innovà la tècnica amollant un grapat de dragons que provocà el pànic entre els assistents, especialment les al·lotes. Els fets foren molt comentats per tota la contrada i com era habitual en aquests casos es feren diverses gloses sobre el tema.  Aquestes que teniu aquí són obra de Sebastià Amengual Vaquer, anomenat Redó o de Son Vaquer. L’autor era un glosador nascut a Montuïri el 1829 i sembla que mai no va anar a escola, per tant era analfabet. Dedicà la seva vida a fer d’hortolà i de moliner de la possessió de Son Comelles. Va morir a Montuïri el 1917 quan tenia 88 anys.

 

El poble

El poblat talaiòtic de Son Forners, excavat durat els anys 70 del segle passat, presenta mostres d'ocupació des del s. VII aC fins al s. III de la nostra era, és considerat un dels poblats més ben conservats i complets de tota l'illa. L'actual emplaçament, damunt un turó, està probablement relacionat amb el mateix  topònim. Alguns pobles del Pla disposen de qualque edifici singular, d'ús civil o religiós, però en el cas de Montuïri gairebé tot el conjunt arquitectònic del poble, amb el seu traçat medieval de carrers, mostra un gran interès per al visitant. L'església fou començada en el s. XIV i ha patit diferents reformes. Cal  remarcar-ne el retaule barroc de l'altar major, així com l'antic retaule que aquests substitueix, renaixentista que està muntat dins una de les capelles  laterals. L'antiga rectoria i la casa de s'Escolà són dos interessants edificis situats en el conjunt de la Plaça. La festa major d'estiu, Sant Bartomeu, compta amb la presència dels cossiers, grup de dansaires vestits de colors virolats, un dels quals representa la dama, en pugna amb el dimoni. Hi ha altres llocs de Mallorca que també tenen cossiers, però possiblement cap els ha conservat des de fan tanta estona i sense interrupció com aquí. El seu origen es perd en les danses precristianes relacionades amb la fertilitat.

Esbucar un ball significava una veritable grolleria, una interrupció del moment del gaudi i de la festa. En aquest cas l'instrument foren els dragons o lluerts, tan temuts per les dones per motius no gaire fàcils d'escatir.

Autor de la galeria: Toni Font Gelabert

Els usuaris opinen

Aquest etno encara no té cap comentari.