De tothom és sabut que...

A les fèrtils terres de Muro, l’aigua és la vida. Qui té un pou, té un tresor. Pot regar i fer créixer, ufanoses, les bones plantes que ens donen menjar. Allà els pagesos tenen cura dels pous, d’on en surt fresca aigua de vena. Però vet aquí que fa molts i molts d’anys, en una finca del terme, un pou ample i cabalós s’assecà, sense saber per què. D’on abans en sortia aigua cristal·lina ara només en treien cendra calenta i sentor de sofre. I és que just dins les entranyes del pou un drac havia fet el seu cau. L’animalot sortia a les nits i feia matx entre el bestiar, s’empassolava tot quan trobava amb una fam insaciable. Per allà on passava, l’herba socarrada no hi tornava a créixer.

La gent estava esfereïda i la ruïna s’acostava a passes de gegant. Amagaren els animals per por del drac, tancats cada vespre amb set claus. Però un mal dia, una parella jove de pagesos havia de segar el seu petit tros. Tenien un infantó de mesos i el duien dins una senalleta. Mentre l’infant dormia els pares segaven. El drac només sortia de nit, pensaven. Però la bèstia, afamada, ensumà la carn tendra de l’infant i —en un rampell— sortí del pou, travessà els camps i —boca badada— se l'engolí amb una xuclada.

Els pares, desesperats encalçaren l’animalot a pedrades. Tot el poble hi acudí en sentir els xiscles. El drac s’encauà dins el seu amagatall i els murers hi llençaren tantes pedres que el pou quedà cegat per sempre. Ara, de la feta, just en queda el nom del lloc “El pou des Drac”, com un advertiment.

Compte si passau per allà! No badeu!

Voleu explorar Mallorca en família i descobrir les històries i personatges de llegenda que s'escampen arreu del territori?

Descarregau gratuïtament el joc de L'illa dels Tresors, apte per a dispositius mòbils Android i IOS.

Per a més informació clicau aquí