Durant la seva estada a Mallorca, Jorge Luis Borges escriví un poema dedicat a la Seu, plenament una imatge avantguardista del temple.

Las olas de rodillas
los músculos del viento
las torres verticales como gritos
la catedral colgada de un lucero
la catedral que es una inmensa parva
con espigas de rezos

Lejos
Lejos
Los mástiles hilvanan horizontes
y en las playas ingenuas
las olas nuevas cantan los maitines

La catedral es un avión de piedra
que puja por romper las mil amarras
que la encarcelan
la catedral sonora como un aplauso
o como un beso.

"La Catedral", publicat a la revista Baleares (1921).

Recitat per Agustín Fernández Mallo.

("Les ones agenollades / els músculs del vent / les torres verticals com crits / la catedral penjada d'un estel / la catedral que és una immensa parva / amb espigues d'oracions. Lluny / Lluny / els mastelers embasten horitzons / i a les platges ingènues / les ones noves canten les matines / La catedral és un avió de pedra / que tiba per rompre les amarres / que l'empresonen la catedral sonora com un aplaudiment / o com una besada". Traducció de Carme Castells)

(Buenos Aires,1899 – Ginebra, 1986). L'argentí Jorge Luis Borges, un dels autors més destacats de la literatura hispànica del segle XX, va visitar Mallorca en diferents ocasions. De jove, acompanyant la seva família, s’hi està entre març i juliol de 1919, i des del mes de maig de 1920 fins al febrer de 1921. Amb la seva família s’allotjà a l’hotel Continental, situat al carrer de Sant Miquel de Palma, i també visità i residí a Valldemossa convidats pel seu gran amic Jacob Sureda. El jove escriptor s’implicà activament en la vida cultural de la ciutat. Fou animador literari de diferents cercles juvenils de Palma, als quals acostà al moviment d'avantguarda anomenat Ultraísme, especialment des de la tertúlia literària del Cafè dels Artistes. Aquest grup d’escriptors mallorquins s’interessaren per la renovació de la literatura i pels moviments artístics europeus del moment, trencant amb l’estètica i els temes més convencionals i defugint de la literatura més tòpica i mancada de risc i modernitat. A la revista Baleares hi publicaren el febrer de 1921 un Manifiesto del Ultra signat per Jorge Luis Borges, Joan Alomar, Jacob Sureda i Fortunio Bonanova (Joan Moll).

Durant aquesta estada a Mallorca, Borges publicà a la revista Baleares poemes com  "Catedral", que expressa la gran atracció que sentí Borges per la Seu de Palma a través suggerents que connecten amb l'estètica avantguardista del moment.

La catedral de Palma és un dels edificis més bells i representatius del gòtic mediterrani. Destaca per la seva gran alçada i una impressionant i enorme rosassa que permet que la llum penetri per les seves diferents peces de color. La catedral s’aixeca majestuosa dominant la badia de Palma, alhora que ofereix una de les més belles imatges de la ciutat a tots els qui arriben des de la mar. No debades se l’ha anomenada també com la catedral del mar, de l’espai i de la llum. La construcció s’inicià a principis del segle XIV durant el regnat de Jaume II, sobre una antiga mesquita. Al llarg dels segles ha anat finalitzant la construcció dels espais i així ha incorporat elements de diferents estils artístics a un edifici estructuralment gòtic. Cal esmentar la reforma d'Antoni Gaudí de principis del segle XX, i la decoració de la capella del Santíssim realitzada per l'artista mallorquí de dimensió internacional Miquel Barceló, inaugurada el 2007.

La Seu té tres portes d’entrada, la que dóna a la mar és anomenada la Porta del Mirador i el passeig que es situa entre la Seu i les murades permet gaudir d’una de les més belles vistes de la ciutat. La catedral i el seu entorn han estat interpretats per nombrosos artistes i escriptors de l’illa i de fora que amb els seus escrits i pintures han estat capaços de representar la bellesa del paisatge.