El pare jesuïta Francesc Garau amb el seu llibre La Fee Triunfante, va tenir una gran importància en la perpetuació de la qüestió xueta. Al fragment sel·leccionat explica perquè de l'elecció de l'indret al Terreno.

Va manar aixecar un braser de vuitanta peus en quadre i vuit per alt, i disposar en ell, a bona proporció vint-i-cinc pals amb les seves taules per seient dels que havien de morir a garrot, i preveure llenya necessària per a tan gran foguera. Va triar per això un camp erm, que s'encaixa espaiós entre Llatzeret, sobre la riba del Mar i les faldilles del coll que anomenen del Castell de Bellver; així per la capacitat del lloc, com per la distància de la ciutat, perquè no se sentís el neguit del fum. Encara que altres glosaven que havia estat oculta Providència Divina, que suaument disposava per al seu desengany als Reus, que morissin gairebé al mateix lloc que havien escollit per a l'embarcament en la fugida; i que sabessin els venidors, o els que quedin, que sap Déu fer brasers en que cremi, on va buscar la perfídia la seva fuita en que navegués per obstinar-se proterva.

La Fee Triunfante en quatro autos celebrados en mallorca por el Santo oficio de la Inquisición en que an salido ochenta, i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uno tres pertinaces. Expressada por el R.P. Francisco Garau de la Compañía de Iesus, Calificador del Santo Oficio, Examinador Sinodal de esta Obispado, Excatedratico de Prima Teologia en el Colegio de Barcelona, i el Retor del Colegio de Montesion de la misma Compañia. 1691

Traduït per Carlota Oliva.

(Girona, 1640 – Barcelona, 1701). Jesuïta, teòleg i escriptor. Catedràtic de Teologia del col·legi jesuïta de Barcelona, i rector també dels col·legis d'Urgel, Mallorca i Saragossa. Col·laborà amb la “Inquisició” i fou Censor i Qualificador del Sant Ofici.

La seva producció literària va gaudir de cert prestigi a la època, raó per la qual, a Mallorca, se li va encomanar un llibre sobre els actes de fe que tingueren lloc l'any 1691, en els quals 37 xuetes foren ajusticiats i als quals hi havia participat com qualificador del Sant Ofici.

Aquest llibre, La Fee Triunfante, va tenir una gran importància en la perpetuació de la qüestió xueta, i alguns autors li atribueixen la responsabilitat exclusiva. Curiosament de La Fee Triunfante encara s’han arribat a fer quatre edicions: l’any 1691, i les altres en  1755, 1931 y 1984. Baltasar Porcel al seu llibre Els Xuetes (1969) escriu:"Actes de fe de l'any 1961: D'aquests esdeveniments, en resta un dels llibres més impressionants del nostre món cultural: La Fe Triunfante en Quatro Autos, composta de cent vint-i-tres pàgines”. I el canonge Tarongí, el gran apòstol dels xuetes, va deixar el seu judici contundent en el seu abrandat i punyent llibre Algo sobre el estado religioso y social de la Isla de Mallorca, publicat el 1877: "De dosc-cents anys ençà, el llibre La Fe Triunfante ha estat la causa principal de les preocupacions d'uns mallorquins contra els altres.”

El text narra els quatre actes de fe els dies 7 de març, 1 de maig, 6 de maig i 2 de juliol de 1691. Hi foren encausats 88 reus, per la seva obstinació en el credo del judaisme. 

Escollim un extracte que dóna notícia de l'elecció de l'indret al Terreno i de la tendenciositat de la narració, concebuda com a una eina propagandística destinada a mostrar el càstig dels rebels i l'exemplaritat en els casos de redempció sacramental d'altres reus.

El barri d’El Terreno es situa a uns territoris que en l’Edat Mitjana pertanyien al castell de Bellver. Actualment es situa al capdavall del castell convivint amb les construccions que progressivament han anat canviant la seva morfologia inicial. Al segle xviii apareix ja en la zona la finca del Terreno, d’on pren nom el barri, com a propietat del cardenal Despuig. L’adquisició de finques i la parcel·lació de terrenys varen fer que comencés el procés d’urbanització que, juntament amb la construcció de camins nous, varen consolidar el nucli que progressivament s’establia des de mitjans del segle XIX.