Los Azuola lo aguardaban en las acostumbradas rocas de Lluchalcari, al día siguiente. Encontrar de nuevo el agua quieta y transparente de las calas y la vibración de las cigarras en el aire ardiente de los olivares, era descubrir una paz de otros días, que ya había olvidado. Jamás he debido irme de aquí, pensaba echado en una roca con todo el calor del sol en las espaldas.

Años de fuga, 1979

(Els Azuola l'esperaven a les acostumades roques de Llucalcari, l'endemà. Trobar de nou l'aigua quieta i transparent de les cales i la vibració de les cigales en l'aire ardent de les oliveres, era descobrir una pau d'altres dies, que ja havia oblidat. Mai hauria d'haver marxat d'aquí, pensava ajagut a una roca amb tota la calor del sol a l'esquena. Traducido por Carlota Oliva).

(Tunja, Colòmbia, 1932). Escriptor i periodista. Com a periodista, Plinio Apuleyo Mendoza ha publicat per a varis mitjans de comunicació internacionals. Ha treballat també la carrera diplomàtica essent ambaixador de Colòmbia en països com Itàlia o Portugal. En la seva literatura destaquen els llibres El desertor (1974), Años de fuga (1979, Premi de Novel·la Plaza y Janés), Cinco dias en la isla (1999) i Entre dos aguas (2010). Ha escrit i recollit en publicacions les seves converses i records amb l’escriptor Gabriel Garcia Márquez donat l’amistat que varen compartir des de finals de la dècada de 1940.