Anava sempre corrent Mallorca. Trobant-me damunt es coll qui separa Puigpunyent d’Estellencs, un al·lotet qui me mostrava es camí me va dir: allà baix està Estellencs i, efectivament, vaig veure un poble enmig d’arbres al fons d’un comellar que s’obria cap a la mar. – Molt bé, vaig dir jo, me mostraràs es camí. – Jo no hi sé, no hi som estat mai i no vull perdre de vista es meu poble nadiu. Vaig provar de prometre-li un regal, res va servir; s’al·lotet fugí cap a Puigpunyent i jo el veia botar d’alegria, per avall, cap a ca seua. El camí estava ple de reclaus i en part empedregat, com tots es camins vells de ferradura de s’illa i arribant a unes quantes casetes que hi ha a s’entrada de la vila, vaig demanar si hi havia cap hostal.

Lo que sé de Miramar, 1911

(Florència, Itàlia 1847 – Brandeis, Àustria 1915). Lluís Salvador d’Habsburg i Lorena, més conegut com s’Arxiduc, va ser un viatger incansable, estudiós i interessat per les ciències i les arts. Autor, entre d’altres, de Les Balears descrites per la paraula i la imatge(1869-1891), Lo que sé de Miramar (1911) i Somnis d’estiu ran de mar (1912). L’encís que li provocaren els paisatges balears i el descobriment de l’illa de Mallorca el dugué a establir-s’hi llargues temporades a partir de 1872 als paratges especialment de la Serra de Tramuntana.