I vull pensar que aquestes paraules no diuen res de mi. Si vols jo és un altre. Aquí jo és allò que passa. I allò que deixes estar i que també passa. I ja ho saps: je est un hôte. Un passavolant. El convidat que arriba i se’n torna. I fas bé. Romandre a les pistes d’un aeroport per ventura és el lloc més adient per als hostes que van i vénen. I l’ensurt que te’n dus quan de sobte endevines que a ulls clucs no toparàs enlloc, amb res. Tenen aquella pompa prematura de les coses que no s’han premut, que has guardat per a un altre dia que no arribarà mai. I fa mal dir si ara tu no ets altra cosa que el premall que resta d’una magrana que han ben sucat o aquell cul de vi que deixen els convidats a la copa.

Pèls i senyals, 2008

(Costitx, 1963) Poeta, narrador. Sebastià Perelló és escriptor i professor de llengua i literatura catalana. Interessat en la literatura de viatges ha impartit nombrosos cursos, escrits, articles i conferències sobre aquesta qüestió. És autor dels llibres de poesia La set (2007), Percaceries (2010) i Talls d’ombra (2012), i dels títols Pèls i senyals (2008) i Veus al ras (2016, guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana del mateix any), entre d’altres. Ha publicat també reculls de contes i treballs de crítica literària.