Orient va servir de plató per al rodatge del film inspirat en Bearn (Jaime Chávarri, 1984). Ubicam en aquest poblet aquest text de Les fures, una altra narració de Villalonga que remet a Bunyola, si bé evoca un lloc semblant a l'Orient actual, com un "llogaret d'antany"...

Imaginau un llogaret d'antany, encara sense el martiri de les ràdios i les motocicletes, de només un centenar de cases, petites i colrades, emparades per una església antiga, immutable i nova, igual que quan la construïren. (...) I què direm del paisatge en què s'assenta aquest llogaret d'ègloga? Fins a Rousseau i Bernardin de Saint-Pierre, el paisatge ha comptat poc en literatura. Els romàntics l'inventaren i l'esgotaren tot d'una. El paisatge són arbres, terres, roques: objectes inanimats, o quasi, iguals avui que en temps dels romans, descrits ja una vegada per sempre. El dramatisme d'una història no està en el regne vegetal ni en el mineral. És de l'home que cal ocupar-nos. Si he parlat de l'església, de la posada de Bearn o de l'abeurador barroc de la plaça, és perquè darrera aquestes coses hi ha, en carn viva, l'home que les ha creades.

Les fures, 1967

Recitat per Gabriel Janer Manila.

(Palma, 1897 - 1980). Llorenç Villalonga és considerat un dels principals novel·listes de la literatura catalana. Va ser articulista de premsa, prosista i autor teatral, desafiant les convencions del gènere i creant una obra sòlida i unitària, amb constants interrelacions de personatges, ambients i correspondències entre ficció i realitat. La seva obra inaugura la novel·la moderna en llengua catalana, emmirallada en referents europeus que li permeten superar el costumisme imperant. Ressonen en la seva escriptura Marcel Proust, Valle Inclán i els clàssics del pensament il·lustrat. 

La seva novel·la més reconeguda és Bearn o la sala de les nines, traduïda a més de 20 idiomes i recreada a través del teatre, televisió i cinema. L’obra està ambientada en la Mallorca del segle XIX, i reflecteix la pèrdua de valors d’una societat en total transformació: per a Villalonga, “no hi ha més paradisos que els perduts”.

Més que una novel·la, Bearn marca l’inici d’un cicle literari, amb obres que de manera complementària van abordant la recreació d’una Mallorca perduda, sempre connectada amb la memòria de l’autor. En aquest exercici de record hi podem ubicar Les fures, obra inspirada en els anys d’infantesa de Villalonga a Bunyola. El poble de Bunyola (anomenada Fontnova en l’imaginari de l’autor) és on va créixer Villalonga amb els seus germans, i és un lloc inspirador de moltes descripcions del llogaret de Bearn.

El llogaret d’Orient es troba situat entre Bunyola i Alaró a la vall del mateix nom formada entre els massissos d’Alfàbia, la Rateta, l’Ofre i el castell d’Alaró. Als seus voltants neix el torrent de Coanegra. Es troba en l’interior de la Serra de Tramuntana i el paisatge es caracteritza pel predomini de l’alzinar i la garriga endèmica de muntanya. També hi destaquen el cultiu de l’olivera i al fons de la vall els arbres fruiters. A més dels valors naturals d’aquests entorn, s’ha de fer esment a les aportacions de la mà de l’home: les grans possessions que es troben prop del nucli, Son Vidal, Son Palou i Coma-sema són un exemple, encara viu i respectuós de l’explotació agrícola i ramadera d’un territori. Ens els mesos d’hivern també s’hi poden observar els clots de neu, antigament explotats pels nevaters. En l’imaginari infantil, el llogaret d’Orient ha tengut un caràcter evocatiu perquè el topònim ens recorda la zona bíblica d’on venien els Reis Mags.

Orient ha esdevingut un escenari assimilat a algunes localitzacions de les obres de Villalonga. La versió cinematogràfica de Bearn, dirigida per Jaime Chávarri (1983) va escollir Orient com a escenari per a mostrar el petit poble. El mateix s’esdevé amb la possessió de Raixa, on Chávarri va gravar la memorable escena d’Ángela Molina (en el personatge de Xima) davallant la bella escalinata dels jardins.