Santiago Rusiñol va fer llargues estades per Mallorca, sobretot a la Costa Nord, i en aquest fragment de L'illa de la calma ens descriu la Calobra com a un paisatge mineral.

Anant al torrent de Pareys, en eixir la barca del port de Sóller, encara hi ha boscos dalt dels cingles; encara algun pi solitari desafia l'envit del vent, i deixa caure ses branques damunt mateix de les ones. Després no es veuen més que argelagues amb alguna flor solitària, i en ésser en aquell torrent, res més. Com si un volcà ho hagués cremat tot; pedra, i res més. De dalt a baix, una immensitat de pedra. Aquest torrent de Pareys el formen dos espadats d'una alçària que dóna vertigen, i deixen el lloc més just per tal que hi pugui baixar el pedruscall d'aquelles muntanyes immenses. Tantes ne baixen i rodolen, camí de la gola del mar, que el torrent no pot engolir-les, i els blocs gegantins s'apiloten els uns damunt dels altres, formant un daltabaix de penyals, que sembla que han caigut d'un astre.

L’illa de la calma, 1922

(Barcelona, 1861 – Aranjuez, Espanya, 1931). Autor dramàtic, narrador, assagista i pintor. Rusiñol, en comptes de seguir la tradició industrial familiar, es decantà per l'art i la literatura, per la vida bohèmia també. Gran coneixedor del país com a excursionista en la seva joventut, no tan sols a peu sinó també amb carro voltant tot el Principat. Finalment canvià Barcelona per París on féu llargues estades, acompanyat algun cop del pintor Ramon Casas, que li permeteren conèixer l'impressionisme de primera mà. S'enamorà de Sitges on arribaria a adquirir l'edifici conegut com a Cau Ferrat, i hi organitzà les Festes modernistes entre el 1892 i 1899. Viatjà a Mallorca amb alguns amics, entre els quals l'escriptor Raimon Casellas, en el mes de febrer de 1893. Aquest primer viatge inaugura el vincle que Rusiñol mantendrà amb Mallorca i del qual en sortirà el llibre L'illa de la calma (1922). Hi va fer llargues estades, sol i en família, pintant i trescant arreu de l'illa. Entre les descripcions hi trobam aquest fragment sobre La Calobra, com a desembocadura del torrent, descrita com un paisatge mineral, gairebé lunar, sense vida, amb un degotís de macs i rocs des dels cims.

L'obra més representativa de Russinyol és L'auca del senyor Esteve, en la doble versió novel·lística (1907) i teatral (1917) és un elogi bonhomiós i alhora àcid de la menestralia barcelonina, impulsora del creixement de la capital.

Rusiñol escriu una mena de guia de Mallorca, imitant les clàssiques, que comença amb una arribada amb vaixell al port de Ciutat i un recorregut pels llocs de l'illa que ja coneix bé i que més li han plagut. El llibre es titula L'illa de la calma i el títol no és estrany, perquè en certa manera Rusiñol s'inventa una tranquil·litat potser exagerada, interessada sens dubte, i que ha estat repetida, més aviat en to sarcàstic fins no fa gaire. En el llibre abunda l'observació contrària al tòpic, la impertinència gentil que el fan encara divertit de llegir, endemés de trobar-hi algunes descripcions realment espectaculars per la mescla de sensacions que li produeixen alguns dels seus llocs favorits. El doble ofici de Rusiñol el dugué al torrent de Pareis, en un pelegrinatge que compartirà amb molts d'altres pintors (Joaquim Mir, Antoni Gelabert, Francisco Bernareggi, etc.). Rusiñol no arribà a l'extrem de Mir, enfollit cercant els llocs més inaccessibles per copsar les vistes inèdites de l'indret, sinó que captà el paisatge des del punt de vista pictòric i també literari sense deixar-s'hi engolir, segurament per una qüestió de caràcter i formació ben distintes. Actualment el torrent és una ruta excursionista clàssica, amb noms per gairebé cadascun dels seus gorgs, noms que recorden sovint fets que hi succeïren com el Gorg des Capellà o el de s'Estaló. D'ençà de 1964 se celebra en el mes de juliol un espectacular concert entre els cingles de la Calobra.